Encara no fa quatre dies que vaig tenir "l'immens" honor de veure una actuació policial d'aquelles que et deixen totalment tranquil i conscient de que la seguretat  de casa teva i del teu entorn està sota els controls més estrictes de la legalitat, la seguretat i, sobretot, a l'empara dels sous que aquests senyors amb la boina torçada, guanyen a final de mes.

En un barri, que no cal anomenar però tots sabreu on em refereixo, en el que el mateix president de l'associació de veïns ha denunciat constantment un deteriorament, una manca de seguretat i un descontrol de vigilàncies oficials, de les privades potser ara no és un moment oportú per parlar-ne, tot un dissabte, a ple migdia, un noi africà de raça negra va tenir l'atreviment d'intentar vendre un CD no legalitzat per la SGAE, en un local públic on no fa gaire van provar d'entrar no se sap exactament si uns lladregots o els inspectors d'hisenda. En el local del costat van aconseguir forçar la persiana i les màquines escurabutxaques van quedar més seques que les aspiracions d'en Fraga de ser president del govern.

Dins del meu vehicle vaig veure passar, com un llampec, aquest noi amb una bossa als dits i al darrera dos anomenats policies corrent com a bojos intentant atrapar al causant de la mort d'en "Manolete" o del terratrèmol del Japó. Els jardins es feien petits, i la carrera recordava l'estil més ranci de pel·lícules americanes de persecucions i batudes a delinqüents confessos i molt perillosos. Certament el noi mal ven uns CD's per tal de poder menjar un entrepà el dia i entre dos o tres pagar-se una habitació on estar a l'aixopluc de les inclemències meteorològiques. Tot un perill social que deixarà de ser-ho quan, cansats de persecucions espectaculars, es dediquin al negoci més ben vist, menys penat i poc perseguit. El de delinquir.

Amb aquest comentari no vull fer apologia de la pirateria, però hem d'entendre que els temps són els que són i jo he vist gent, que mai se m'hagués passat pel cap, burjant entre els contenidors a veure si hi ha quelcom de resta de menjar. Si un immigrant, a sobre d'aguantar estoicament les mirades de reüll, els comentaris amb mal dissimulada veu baixa i ser diana de desconfiances i recels, es capaç de fer quilometres diaris per mal guanyar-se el tres o quatre euros, no crec que facin gaire més,  ha d'estar perseguit com un autèntic delinqüent, millor que plegui i que es dediqui a coses a les que, en principi es neguen, però que els hi estem abocant.

Els  senyors policies que tant justament van aplicar la llei, potser caldria dir-los que no calen set o vuit efectius i dos furgons per atrapar al noiet. En qualsevol establiment d'hostaleria de qualsevol barri els trobaran asseguts amb la mirada suplicant per si es presenta algun possible client.  Si per cada negret que ven CD's calen vuit policies, no m'estranya que cada any hagin de convocar milers de places, ja que mentre empaiten a gent que es guanya la vida, no tenen prous efectius per investigar, detenir i posar en mans de la justícia als autèntics malefactors. Però hi ha coses més fàcils i més espectaculars. Cadascú és cadascú.