Actualitzat el 06/12/2006 a les 21:33h

El dia 16 de Novembre de 2006, més conegut com 16-N pels estudiants, va ser una jornada de vaga i manifestacions estudiantils contra l'anomenat procés de «Bolonya». Quin va ser el motiu de la vaga? El motiu va ser el desacord amb l'anomenat «Pla de Bolonya». Què és aquest pla? Què pot implicar?

El «Pla de Bolonya» té la voluntat de construir l'espai europeu d'educació superior (EEES), que vol ser un espai comú universitari. Aquest, té com a objectiu principal, augmentar la competitivitat i l'atracció mundial de les universitats europees. S'anomena «pla de Bolonya» arran de l'acord subscrit al 1999 a la ciutat de Bolonya per 29 ministres d'Educació d'estats de la Unió Europea sobre el futur de l'educació universitària.

Dit això, ja veiem que uns dels objectius principals és fomentar la competitivitat entre estudiants i universitats europees i ser competitius a nivell mundial. Això vol dir, al meu entendre, fomentar la rendibilitat, afavorir el mercat i encarar les carreres universitàries a la mercantilització . Que tremolin, doncs, les carreres «no productives». Els acords de «Bolonya» que implicaven l'acord entre 29 ministres d'Educació va ser ampliat a altres països a les trobades de Praga, Berlín i Bergen.

No tot són atacs contra aquest procés, hi ha gent que opina que malgrat tot el procés iniciat és positiu i que, en tot cas, representa un mal menor. Les raons a favor del pla són sobretot la igualació de carreres a nivell europeu, que diuen que ha de facilitar l'equiparació entre carreres arreu d'Europa i l'estudi fora del propi país. També, s'argumenta a favor del pla, la nova metodologia que suposa «Bolonya»: més participació de l'alumnat, més debats, més seminaris, treballs en grup, avaluació continuada, etc. A mi també m'agrada la metodologia, ara bé, qui s'ha de beneficiar d'aquest sistema?

El que vull dir és que em fa l'efecte que hi ha una voluntat de fons de construir un sistema elitista i encarat al mercat. Esperem que no sigui així, però si realment és vol dur a terme aquest pla s'hauran de donar moltíssimes més ajudes als estudiants, perquè per exemple, els que treballen per pagar-se la carrera no hagin de treballar i puguin dedicar-se a l'estudi al complert, com exigeix la nova metodologia. El que també és altament criticable és que ens facin pagar crèdits que són hores de treball a casa.

En definitiva, la protesta estudiantil del passat 16 de novembre va ser només un pas més de la lluita estudiantil contra el «Pla de Bolonya». Aquest pla, no és gens clar. Hi ha temors fonamentats, sobre la possible mercantilització de l'ensenyament i l'elitització de la universitat. El tema, doncs, no està tant en la metodologia, que al meu entendre és positiva, sinó que allò important és que tots els estudiants, siguin de la classe social que sigui, tinguin l'oportunitat d'entrar a la universitat i gaudir de la metodologia anteriorment esmentada. «Bolonya», doncs, no té un problema superficial, el problema del pla està en la seva arrel, i fa referència a la voluntat, que sembla clara, de mercantilització i d'elitització, en consonància amb la construcció d'una Europa neoliberal i amb gran poder de les empreses.