Les notícies negatives sempre tenen més sortida que les bones. És així de bèstia, però, com deia el poeta “tenim el que tenim i prou”. Per això, més m’estimo parlar de bones notícies, fins i tot un cop passades les eleccions. En la meva situació personal actual, en la qual no m’identifico plenament amb la línia política de cap partit, tot i que encara en conservi el carnet d’un, hi ha resultats electorals que m’han donat bones alegries. Per exemple els aconseguits per ERC en llocs tan distints com ara Montblanc, La Secuita, Deltebre, Cornudella Golmés, Alcanar, Sant Vicenç dels Horts o Manlleu, entre molts altres. El fet que en conegui i apreciï els caps de cartell, lògicament, hi ajuda. També conec el dolor d’aquells que, tot i els esforços, no han tingut la recompensa electoral adequada i em sap greu. Em fa ben feliç, en canvi, l’acta de regidor que el meu amic Paulí Fontova ha renovat a Calaceit, a la Franja, sense amagar la seva condició de membre de l’esquerra independentista.

Una altra alegria arriba de les Balears. En realitat, la primera, la més significativa tot i la modèstia de la seva dimensió geogràfica, potser hauríem de dir, amb més justícia, que l’alegria ve de les Pitiüses. Jaume Ferrer, “Morna” de renom, encapçalant la llista de Gent per Formentera ha aconseguit, novament, que aquesta sigui la candidatura més votada a l’illa més petita. A Mallorca,  la llista encapçalada pel PSM ha obtingut quatre escons, els quals, amb el procedent de Menorca, permetran fer grup propi al Parlament Balear, on també repetirà escó l’eivissenca Esperança Marí, en la coalició que Gent per Eivissa hi ha fet amb els socialistes. A Palma, d’altra banda, els tres regidors del PSM són una bona notícia, així com també ho són els seus quatre consellers al Consell de Mallorca i els tres regidors obtinguts per Esquerra a Bunyola, on ha estat segona força.

Al País Valencià, hi ha dades que, enmig del desastre general, alegren el dia. Per primer cop en la història, els sis diputats de Compromís tindran grup parlamentari propi i hi seran la tercera força, amb una clara orientació nacional i progressista. Són també tercera força a l'Ajuntament de València, on el que els seus tres edils simbolitzen no hi era present des dels anys republicans. Molt particularment m’han fet feliç els seus cinc regidors a Alcoi, els quals serviran per posar-hi fi a l’hegemonia pepera. Em feia mal al cor veure que la ciutat d’Ovidi Montllor, Isabel C. Simó, Antoni Miró i J. Valls i Jordà, era en mans del PP. I també m’ha alegrat el regidor republicà a Vinaròs, un dels 6 que Esquerra ha tret a les terres valencianes.

I què voleu que us digui, a mi Bildu m’ha alegrat la nit del 22 de maig! Lluitant contra les adversitats de tota mena, les prohibicions, els linxaments, les mentides, han aconseguit 1.138 regidors al seu país, on s’han situat com la primera força amb càrrecs municipals. Fa feredat pensar que un tribunal espanyol i tota la caverna de la mateixa nacionalitat pretenien deixar fora de la llei unes sigles que han estat votades per més de 313.231 ciutadans bascos. S’entén perfectament que, vist el resultat, segons qui en pretengués l’ocultació legal. Ben mirat, però, el referent ideològic dels qui ho intentaven, ho feia millor. Franco no prohibia tan sols un partit, els prohibia tots. D’aquesta manera, els resultats electorals dels franquistes no és que fossin els millors, és que eren els únics.