Ignoro com acabarà el tema de les acampades. No pot acabar bé perquè no es tracta d’un moviment estructurat. I, a més, s’hi apunta tothom que se sent, per poc que sigui, disconforme amb alguna cosa: des del que pensa que això del capitalisme és una porqueria, fins el que creu que el responsable de tots els mals és el seu veí d’escala. Clar que en el vici d’aquestes concentracions està la seva virtut.

Dic això del vici i la virtut perquè el moviment, al no està articulat, fa que tots ens hi sentim identificats, ni que sigui parcialment. Si algú ens demanés, un per un, que ens hi adheríssim si trobem que alguna de les reivindicacions que es fan és lògica, veuríem que hi acabem firmant-hi tots. Jo m’apunto a la que sembla una demanda majoritària: millor representació democràtica i menys opacitat econòmica i corrupció. De fet, es tracta d’allò que ja disposen les democràcies més avançades.

D’una part, poder saber a qui voto. Que el diputat elegit tingui la cara del meu barri o districte. Que sigui el “meu diputat”. Que quan digui una bajanada, o el partit el faci combregar amb allò que no toca, pugui anar a la seva oficina electoral i dir-li el nom del porc, si convé. És a dir, que el diputat electe assumeixi les responsabilitats del seu electorat. Que es degui als seus electors i no pas al partit. Per fer això no cal inventar la pólvora. Al Regne Unit, als Estats Units i a Alemanya tenen el que es coneix com a diputat de districte -que res té a veure amb això que ara tothom demana: llistes obertes-. Per cert, no caiguin en la trampa. Les llistes obertes és la reforma que interessa als partits (circumscripcions grosses) . Però el realment útil són els diputats de districte amb circumscripció petita.

Per altra part cal acabar amb la corrupció. I això va lligat al finançament de partits. S’ha d’acabar el voler fer-se el pur. Els partits han de recaptar fons i han d’explicar qui els dóna diners. Per tant, cal ser transparent i saber qui es deu a qui. Que el banc o caixa X deixa diners prestats al partit Y i, després, els hi perdona? Doncs tots hem de saber que la caixa o banc X ajuda econòmicament al partit Y. D’aquesta manera la gent podrà preguntar al seu diputat de districte: “Què li donareu a la caixa, o al banc, X a canvi d’aquest favor?”. És a dir, el que cal és transparència i poder accedir al nostre diputat per premiar-lo o castigar-lo amb el nostre vot. Ell sabrà el que li convé... I tot això, ja està inventat i posat a la pràctica a d’altres indrets.

Doncs en aquests punts, subscric les reivindicacions dels indignats. I m’hi sento identificat. Sóc, encara que parcialment, un indignat. Com tots vostès, espero.