Actualitzat el 01/12/2006 a les 11:18h

Us heu preguntat mai quants missatges de mòbil envieu durant un dia? Segurament que la mitjana seria bastant alta. La veritat és que l'invent dels missatges de mòbil passarà a la història com un dels millors, sense dubte. És més barat, més ràpid i potser, fins i tot més efectiu (en alguns casos). Però començar a escriure pel mòbil és bastant complicat.

Recordeu la primera vegada? I és que aprendre a pitjar 3 vegades el número 6 per aconseguir una simple "o", o bé pitjar tantes vegades per escriure un signe d'exclamació és força problemàtic. Però bé, un cop après això, s'ha d'aprendre el llenguatge «sms»: res d'accents, res de lletres que no tenen so, res de complicacions; o això és el que es pretén, perquè la veritat és que alguns missatges són veritables enigmes per resoldre. Quan has assolit aquestes petites dificultats només resta començar a aplicar la teoria a la pràctica.

Escrius el missatge amb una delirant emoció i llavors, un cop enviat, apareix el que anomeno el sentiment «sms»: són aquells minuts, fins i tot hores, en què estàs esperant que l'aparell doni senyals de vida, que vibri, que faci llum, en fi, que ens contestin allò que demanàvem en el missatge. A vegades, fins i tot, mires si el mòbil funciona, si té bateria. Un cop te n'has assegurat, el deixes damunt la taula i te'l vas mirant, però res, no hi ha resposta. Esperes uns minuts més, i res. A continuació, mires que efectivament l'hagis enviat. Et poses nerviós, sobretot si és quelcom important. Finalment, el llum s'encén, el mòbil vibra… I tot neguitós per saber la resposta obres l'anomenada «bandeja d'entrada» i veus que el remitent no es correspon amb la persona de qui esperaves resposta. Però  decideixes obrir-lo. I veus que és l'amable operador telefònic que t'informa que el teu saldo s'ha esgotat i que si envies un missatge demanant-ne potser es compadeixen de tu i te n'envien 2 euros, la qual cosa et permetrà continuar enviant missatges, la resposta dels quals estaràs esperant com un imbècil durant hores. I és que l'esperança, és l'últim que es perd.