Una setmana de mobilitzacions generalitzades a diverses ciutats de l'estat, a moltes de catalanes i amb ressò a d'altres racons europeus. La situació no és per menys!! i segurament arriba quan arriba... com les fruites, que cauen dels arbres just al moment que estan madures.

Diumenge hi ha eleccions i els ciutadans estem cridats a votar a l'empara del sistema democràtic, el mateix que ha portat a la situació que estem en aquests moment. Segurament amb coses bones, diríem que a nivell general vivim força bé (tinguem present que els privilegiats no som tots), però tot i que estadísticament vivim bé, diuen uns que irremediablement el sistema té efectes col•laterals  o “externalitats”, i això ha portat a que estiguem lligats de mans i peus pel capital, claudicant sota la fórmula d'hipoteques a cinquanta anys per la majoria de classe mitjana, bosses de pobresa a les nostres ciutats, desocupació elevadíssima entres els joves, per no entrar en nivells d'injustícia i pobresa mundial, etc. I una classe dominant cada vegada més “embolicada” entre el sistema financer i la incapacitat de resoldre els problemes reals.  Sincerament, no podria millorar aquesta democràcia? A qui li fa por, o mandra, canviar les coses? … a qui ja li va bé?

No m'atreveixo a dir que sigui fàcil arreglar la situació amb certa celeritat, tot i que ja fa anys que hi ha veus que denuncien la situació, i per això espero que el moviment dels “indigants” continuï passat el dia 22. Sentint les tertúlies aquests dies, penso que a vegades ens perdem en la dialèctica i oblidem l'acció, el motor de tot canvi.  No crec que les persones que han decidit acampar aquests dies a les places del país sigui simplement per diversió o enyorant un aroma hippi propi dels anys 60 com s'ha dit en alguns mitjans.

Senyors tertulians (alguns), no heu entès res!  La situació és crítica, es demana reflexió seriosa sobre cap on es vol dirigir el món i veient algunes mancances ètiques entre alguns individus que participin del pastís de la decisió de la democràcia, es proposa que s'escolti al poble. Res més lluny d'un ple exercici democràtic ciutadà, afegiria, lliure i pacífic!!

Que la reflexió no s'acabi i sapiguem aprofitar tots el moment que ens ha tocat viure, difícil en el dia a dia per a molts, però amb l'esperança que remogui els pilars que aguanten a les altures només a uns quants. Ep! Cadascú pot afegir un petit gra de sorra essent més conscient del present, de cada cosa que fa i buscant el camí per fer-ho bé, sense perjudica a ningú, sense buscar només un benefici personal. Hi ha alguna cosa més ètica?