Actualitzat el 18/05/2011 a les 20:48h
Manifestació contra la llei del silenci
Fa poc vam compartir debat sobre la crisi amb dos catedràtics d’economia. A SICOM ens tocava parlar dels drets humans de segona generació, fonaments del benestar i ara en perill. A ells analitzar el passat i aportar solucions. En el nostre torn expressàrem amb dades que, tot perseguint el frau fiscal avaluat en 80 mil milions a Espanya per la UPF, eradicant els paradisos fiscals i posant un impost al capital especulatiu, es podrien obtenir recursos que fessin innecessària la retallada dels inalienables drets socials i fomentar la feina.
No vam merèixer cap comentari. En acabar, tinguérem la sort de portar un d’ells, exrector, de retorn a la facultat. En el camí digué: Sabeu, tot això que heu explicat està molt bé i és veritat que es podrien obtenir recursos, si més no per reduir les retallades. Ara bé, si em poso a defensar-ho seré ignorat per l’acadèmia econòmica”.
Aquell dia se’ns va confirmar que en el món econòmic i financer impera l’omertá i que la llei del silenci impedeix la democràcia econòmica. I què passa quan des del poder s’impedeix l’exercici de la democràcia. Doncs que el sistema s’infecta.
El dissabte 14 de maig una notable manifestació va caminar pel centre de Barcelona, després d’uns dies de gestació arreu de Catalunya. Fou una demostració popular nascuda en el sí del sistema, una gran quantitat de gent que en la seva majoria tan sols volen retornar a l’estat de felicitat que hi havia abans de l’esclat de la crisi.
L’endemà no fou igual. Democràcia Real i 15-M són l’expressió de joves i no tant, que pateixen l’agressivitat del capitalisme des d’abans de l’actual crisi. Ja aleshores la sofrien, ja llavors la vivien sense expectatives. I n’estan farts, volen futur!
Totes dues manifestacions populars tenen coses en comú: el poder en desconfia, són expressió de la societat civil, no han tingut el suport dels mitjans i desconfien d’una gestió econòmica que fa pagar la crisi als que menys culpa tenen. En canvi són diferents en els objectius: uns en tenen prou amb la reforma i el retorn al claustre del benestar i els altres volen canvis profunds, suficients per garantir un esdevenidor que passi per la real democràcia econòmica. Uns serien feliços dins del sistema si no se’ls agredís, els altres no creuen que dins hi hagi cap solució. Al capdavall, a curt termini reclamen el mateix, que l’economia estigui al servei de les persones. L’economia però, ha estat mai al servei de les persones?
Els partits tenen la seva revolta a l’abast: recuperar els rengles de l’economia. En cas contrari, canviarà de mans.
No vam merèixer cap comentari. En acabar, tinguérem la sort de portar un d’ells, exrector, de retorn a la facultat. En el camí digué: Sabeu, tot això que heu explicat està molt bé i és veritat que es podrien obtenir recursos, si més no per reduir les retallades. Ara bé, si em poso a defensar-ho seré ignorat per l’acadèmia econòmica”.
Aquell dia se’ns va confirmar que en el món econòmic i financer impera l’omertá i que la llei del silenci impedeix la democràcia econòmica. I què passa quan des del poder s’impedeix l’exercici de la democràcia. Doncs que el sistema s’infecta.
El dissabte 14 de maig una notable manifestació va caminar pel centre de Barcelona, després d’uns dies de gestació arreu de Catalunya. Fou una demostració popular nascuda en el sí del sistema, una gran quantitat de gent que en la seva majoria tan sols volen retornar a l’estat de felicitat que hi havia abans de l’esclat de la crisi.
L’endemà no fou igual. Democràcia Real i 15-M són l’expressió de joves i no tant, que pateixen l’agressivitat del capitalisme des d’abans de l’actual crisi. Ja aleshores la sofrien, ja llavors la vivien sense expectatives. I n’estan farts, volen futur!
Totes dues manifestacions populars tenen coses en comú: el poder en desconfia, són expressió de la societat civil, no han tingut el suport dels mitjans i desconfien d’una gestió econòmica que fa pagar la crisi als que menys culpa tenen. En canvi són diferents en els objectius: uns en tenen prou amb la reforma i el retorn al claustre del benestar i els altres volen canvis profunds, suficients per garantir un esdevenidor que passi per la real democràcia econòmica. Uns serien feliços dins del sistema si no se’ls agredís, els altres no creuen que dins hi hagi cap solució. Al capdavall, a curt termini reclamen el mateix, que l’economia estigui al servei de les persones. L’economia però, ha estat mai al servei de les persones?
Els partits tenen la seva revolta a l’abast: recuperar els rengles de l’economia. En cas contrari, canviarà de mans.
Navega per les etiquetes
acampada BarcelonaReferències a Internet
acampada BarcelonaCOMENTARIS
+0
-0
Enric Giralt, 22/05/2011 a les 18:58
Hola Pep.
D'acord del tot amb el teu article. Recordo que en alguna de les trobades filipines comentavem que aquí no es mou ningú. Amb la de milers de parats que hi ha i tothom a casa.
Be. Ara ja hi ha una resposta. Em sembla molt positiva i espero que s'organitzi per poder canalitzar correctament les reivindicacions i que se n'aconsegueixin resultats efectius.
Perquè el que sabem per experiència és que els moviments assamblearis no acostumen a acabar gaire be.
Acabo d'escoltar, és diumenge dia 22 a les 19 hores, que a Badalona ha pujat la participació a les eleccions. Si s confirma serà una molt bona notícia.
Salut
D'acord del tot amb el teu article. Recordo que en alguna de les trobades filipines comentavem que aquí no es mou ningú. Amb la de milers de parats que hi ha i tothom a casa.
Be. Ara ja hi ha una resposta. Em sembla molt positiva i espero que s'organitzi per poder canalitzar correctament les reivindicacions i que se n'aconsegueixin resultats efectius.
Perquè el que sabem per experiència és que els moviments assamblearis no acostumen a acabar gaire be.
Acabo d'escoltar, és diumenge dia 22 a les 19 hores, que a Badalona ha pujat la participació a les eleccions. Si s confirma serà una molt bona notícia.
Salut
+0
-0
Frederic, 22/05/2011 a les 11:51
La gent n’està tipa i fastiguejada que dretes i esquerres segueixin un únic pensament. El que dicten les institucions internacionals i govern europeu neoliberals. El que imposen els grups econòmics poderosos. No s’entén per exemple, que les retallades del govern Zapatero arribin als 10 mil milions d’€ i se’n destinin 7.000 milions a tapar el forat de la Caja de Castilla la Mancha que ha finançat un aeroport on només hi ha un vol setmanal. Això sí, moltes empreses n'han tret un benefici extraordinari en la seva construcció. L'estat aporta 7000 milions dels nostres impostos sense res a canvi. Sense nacionalitzar-la ni demanar responsabilitats a ningú. Si socialitzem pèrdues, també hauríem de socialitzar beneficis.
No s’entén com les rendes del treball tributen un 40 % i les Societats d’Inversió de Capital Variable només un 1%. Tot plegat és profundament injust i només obeeix a una guerra declarada pels poderosos que volen ser més rics a costa de les classes populars i que la crisi la paguem exclusivament nosaltres.
I els partits majoritaris no tenen ni el coratge ni el valor per capgirar aquesta situació. El vertader patriota és el que es preocupa per la seva gent. No el que obeeix els dictats dels mercats. Si no, si no poseeixen aquestes qualitats, que no es posin a gestionar el comú.
No s’entén com les rendes del treball tributen un 40 % i les Societats d’Inversió de Capital Variable només un 1%. Tot plegat és profundament injust i només obeeix a una guerra declarada pels poderosos que volen ser més rics a costa de les classes populars i que la crisi la paguem exclusivament nosaltres.
I els partits majoritaris no tenen ni el coratge ni el valor per capgirar aquesta situació. El vertader patriota és el que es preocupa per la seva gent. No el que obeeix els dictats dels mercats. Si no, si no poseeixen aquestes qualitats, que no es posin a gestionar el comú.
+1
-0
Diana, 20/05/2011 a les 20:40
Molt d'acord amb el que dius Pep. Ja està bé de consentir aquests abusos. La veritat és que tot el que està passat amb el 15-M no sona gens malament. Pressupostos participatius, canvi en la llei electoral, taxa Tobin, derogació de la llei d'estrangeria... El que no acabo de veure clar és el tema de promoure l'abstenció o el vot nul. Segur que hi ha alguna formació que, encara que no de manera plena, aglutini bona part d'aquestes reivindicacions. Ara per ara aquesta és l'única manera de canalitzar aquest pensament. Per cert, a cap líder polític se li ha acudit anar allà a escoltar el que demana la gent?
+1
-0
Anònim, 20/05/2011 a les 18:08
Cal donar tot el suport a les acampades. No pot ser que en periode electoral aquest es converteixi en un estat d'excepció on no es tenen en compte els drets més basics!
+1
-0
Marta Mendizábal, 20/05/2011 a les 16:58
Els partits polítics han de canviar de "target". Qui vulgui tenir crèdit haurà de fer propostes de futur sense pensar si donen vots o no. La crisi es sistèmicca: econòmica, energètica, ambiental, social, política. Una crisi així assenyala que el sistema no funciona. Si no funciona el sistema les solucions no poden estar a dins, sinó a fora. Calen propostes per un nou sistema, no per reparar el que tenim, obsolet i futut. M'agradaria escoltar-los, srs polítics. El més aviat millor. Pensin que votaré diumenge. De vostés depen.
+0
-0
Sibius, 19/05/2011 a les 15:19
Pep, m'agrada la reflexió que fas en un moment on els esdeveniments s'estan precipitant d'una manera que costa aturar-se a pensar. Cada moviment té la seva particularitat i només creant espais d'autonomia que també cerquin punts en comú s'aconseguirà avançar. A l'assemblea d'ahir d'acampadabcn es va veure molt clar com la gent estava creant el seu espai, i al mateix temps participant d'una mobilització general juntament amb Madrid i altres ciutats. Però a l'assemblea d'ahir la gent va decidir que no volien que se'ls vinculés directament amb la plataforma 'Democracia real, YA". Avançar junts no vol dir ser el mateix ;)
+1
-0
T. Vidal, 19/05/2011 a les 11:14
Amic Pep,
Absolutament d’acord amb el te article: “ Sense igualtat socioeconòmica no pot haver-hi una democràcia plena"
Per avançar en aquesta direcció crec que cal aprofundir en la utilització del nou espai públic, es a dir, Internet. Tot sense renunciar a visualitzar disensos i consensos als carrers i les places de les ciutats.
Cal fer d’Internet el principal espai de reflexió i debat , construint un nou concepte de democràcia participativa i de governança, responent a una realitat planetària solidaria: “Un sol món: veus múltiples”
Absolutament d’acord amb el te article: “ Sense igualtat socioeconòmica no pot haver-hi una democràcia plena"
Per avançar en aquesta direcció crec que cal aprofundir en la utilització del nou espai públic, es a dir, Internet. Tot sense renunciar a visualitzar disensos i consensos als carrers i les places de les ciutats.
Cal fer d’Internet el principal espai de reflexió i debat , construint un nou concepte de democràcia participativa i de governança, responent a una realitat planetària solidaria: “Un sol món: veus múltiples”
+0
-0
postfederalista, 19/05/2011 a les 11:14
Jo vaig anar-hi el Juny, el 14 i aniré a les concentracions.Espero i desitjo que d'aquí un temps tant algun sindicat vell o nou com alguns partits ho liderin. La lluita i el combat es el que està a l'abast de les persones.Periodistes monteu o apunteu-vos a un sindicat. Feu jugar un paper democràtic al Col.legi de Periodistes. Us ho diu un iaio antifranquista.
Autor
Josep Cabayol
Periodista. FPresident de SICOM, Solidaritat i Comunicació
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
