La –volguda- imatge d’absència del PSC en aquesta campanya és una de les notes més sorprenents de la cursa electoral previsible i avorrida que estem patint. Les municipals han estat de sempre una cita essencial per als socialistes catalans i els ajuntaments una peça imprescindible en la seva implantació territorial. Des dels consistoris s’han projectat figures clau del partit com Pasqual Maragall, José Montilla, Joaquim Nadal o Narcís Serra. I diumenge vinent, de nou, el PSC observarà el mapa municipal per buscar respostes al seu futur.

Però avui, els alcaldes del PSC apareixen sols. No hi ha campanya dels socialistes catalans. No hi ha un eslògan, però tampoc hi ha discurs, ni lideratge. Diuen que els alcaldes s’ho estimen més així, perquè la marca PSC –per no parlar de la marca PSOE o la imatge ZP- resta més que no pas suma. Però la qüestió és si, més enllà del que convé als alcaldes, el PSC es pot permetre aquest silenci tan cridaner, aquesta absència. De moment, al carrer Nicaragua l’única activitat que s’hi intueix és la del secretari d’organització, José Zaragoza, intentant mantenir en peu una estructura municipal que fa uns anys semblava de ferro i avui se’ns revela fràgil com un tremolós castell de cartes.

La imatge d’aquest PSC, abatut i greument ferit, pot resultar dramàtica per als socialistes però també condicionarà el mapa polític català. No hi ha dubte que aquesta esquerda en un del fins ara puntals del sistema de partits de Catalunya projectarà interrogants sobre el seu habitual joc d’equilibris i forces. El resultat real de diumenge i la capacitat del PSC per reaccionar i superar –o no- les seves tensions internes marcarà profundament el mapa polític dels pròxims anys. Refundar-se o morir podria ser el seu dilema a partir de la mateixa nit de diumenge.