Fent-nos aquestes preguntes ens adonarem que com sempre els humans caiem en la simplicitat i el reduccionisme. Ens fan fixar en el feble quan qui té la culpa de les desigualtats socials, la precarietat laboral, les crisis, les guerres i la fam al món són els de més amunt. Un nou vingut que treballa o que està buscant feina, no és res més que el nostre germà -dic, germà, perquè ja no tenim, ni per tenir, consciència de classe-. Un capitalista financer -d'aquí o d'allà- que especula amb els aliments i fa que el país del nou vingut no els pugui comprar, serà el nostre germà també; però en aquest cas, sí serà un dels culpables d'alguns dels nostres problemes quotidians. Mentrestant l'Estat del Benestar es retalla i cada cop més aturats necessiten ser ajudats, posem èmfasi en aquells que han vingut aquí per treballar, però són d'origen diferent. No ens recordem que ens feien de mainaders i que treballaven en allò que nosaltres ja no estàvem disposats a fer. “Els blancs” units contra “els negres” per les engrunes del poc Estat social que ens han deixat. Potser caldria que ens uníssim tots i reconsideréssim el fet que els que continuen obtenint beneficis d'un sistema econòmic que només ells defensen, també es mereixen drets però no privilegis.

Sobre la qüestió de la immigració, voldria donar la meva breu reflexió. En temps de crisi econòmica, hem vist com a Europa, partits xenòfobs, racistes i d'extrema dreta, estan augmentant el seu pes electoral. La raó de fons: la ràbia per les conseqüències de la crisi econòmica s'està transformant en culpabilitzar els nou vinguts. I com és això? Pel desconeixement i per la demagògia usada. És per això que PxC treu vot obrer del PSC, com el Front Nacional francès li treia del PCF. Els que més pateixen la crisi i més desinformats estan, són més proclius a prestar atenció i creure's els discursos contra la immigració. Jo no nego a ningú la possibilitat de presentar les seves propostes en matèria de migració. El que si cal deixar clar però, és que la ràbia per la situació de pobresa i precarietat producte de la crisi i del sistema econòmic, no pot ser usada electoralment per guanyar vots i dividir la societat entre “autòctons” (jo que sóc d'arrels familiars aragoneses, sóc autòcton?) i els “de fora”. Perquè això condueix a estigmatització i violència. Més enllà de tot allò que socialment, culturalment, econòmic i humanament ens aporti el contacte amb els nou vinguts al nostre país. Més enllà de recordar que nosaltres també som “xarnegos” i que els catalans som un poble que hem marxat sovint del nostre país per poder sobreviure. Més enllà de recordar que han estat els estats occidentals els qui hem destrossat, arrasat, robat i massacrat als països del Sud. Més enllà de recordar que ningú marxa del seu país, entorn familiar i d'amistats, per gust; sinó per fam, guerra o per millorar el seu nivell de vida. Tres aspectes dels quals Occident n'és un dels grans responsables. Més enllà de recordar que els nouvinguts metges i dones de fer feines estan contribuint com els que més al nostre benestar social. Més enllà de recordar que la majoria són joves i formats -tot i que els seus títols tardin en convalidar-se- i que venen sense res i per això, perquè són pobres, i no immigrants, reben també ajudes socials. Més enllà d'explicar que la crisi econòmica és culpa dels capitalistes i que Abidal també és estranger i bé que ens l'estimem. Més enllà de tot això: són els nostres veïns. Es mereixen que els tractem com a tals. Mateixos drets i deures. Mateix respecte mutu. Que com vaig fer, fa uns mesos, els acompanyem al CNL per aprendre català. Que els tinguem en compte. I que els tractem com a persones i no com a col·lectiu. A part de tot això, caldria veure aquells elements que fan que tants els nou vinguts com nosaltres hàgim fet néixer guetos lingüístics i culturals. Com va passar als anys '80. I de debò: abans de dir xorrades sobre la immigració, reflexionem-hi.

D'aquí poc intentaré parlar amb el candidat de PxC a Manresa. Li explicaré que el veig bona persona i que està equivocat. Li posaré el videoclip “El rap contra el racisme”. Potser el convenço i tot. I un missatge a Josep Anglada: busca en el teu interior alguna cosa més que passions baixes, egocentrisme, feixisme, demagògia, passotisme, hipocresia, irresponsabilitat i electoralisme. Segurament llavors ens faràs a tots un gran favor per poder construir un país on tant “els de casa” com els que tu anomenes “els de fora” puguem viure en pau sense mirar-nos amb por i distància. Perquè veiem nenes i nens jugant a la plaça, d'orígens diversos, no ens sembli un disbarat o una cosa estranya. Perquè així, jo cada dia sigui menys tancat, com els nostres avantpassats van aconseguir sent menys masclistes.

L'estudi 2011 de la Obra Social de La Caixa sobre el fet migratori afirma que “els immigrants són el 18% de la població i reben el 5% dels serveis”, que “tot i usar un 3,2% més les urgències, usen un 16,2% menys els especialistes”, etc. Dades que trenquen amb la percepció social que se'n té. Però més enllà d'això: tenen o no tenen dret, si contribueixen com nosaltres a la Seguretat Social a rebre aquestes ajudes socials? O és que volem ciutadans de primera i de segona? O és que no volem tractar els irregulars, com el que són, “refugiats econòmics” i pobres?