Actualitzat el 13/05/2011 a les 00:01h

Bin Laden i la llei

Mort Bin Laden, detecto un cert interès en saber si era o no legal enviar-lo al fons del mar d’Aràbia amb el cap rebentat.

Pel què fa a la llei nord-americana, el 14 de setembre de 2001 el Congrés dels Estats Units va aprovar l’anomenada AUMF (Autorització de l’Ús de la Força Militar), que deia, entre d’altres coses, “que el president queda autoritzat a utilitzar tota la força necessària i apropiada contra aquelles nacions, organitzacions, o 'personesque ell determini'que van planificar, autoritzar, ajudar o cometre els atacs terroristes de l’11 de setembre de 2001, a fi de prevenir qualsevol acte futur de terrorisme internacional contra els Estats Units”.

Per la banda nord-americana, doncs, hi ha la qüestió de si era “necessari i apropiat” matar-lo per aconseguir l’objectiu desitjat. En cas que l’assumpte arribés mai gaire lluny als tribunals federals (altament improbable), el test que probablement s’utilitzaria per determinar la legalitat de l’ordre presidencial seria el de la “base racional”. M’explico: és molt diferent determinar la “necessitat” d’arribar a segons quins extrems en l’ús de la força contra un individu com Osama Bin Laden dies després des del sofà de casa que no pas quan s’ha de prendre la decisió amb informació incompleta. Per corregir aquest biaix, el que decidiria el tribunal no és directament si l’ús de la força era efectivament “necessari” (sabent tot el que hem sabut després) per aconseguir l’objectiu (prevenir futurs atemptats); la feina del jutge seria determinar si existia una “base racional”, en el moment de la decisió presidencial, per considerar-ho així. No sembla un obstacle difícil de superar.

Per altra banda, és probable que hagués servit molt millor l’objectiu d’evitar atacs futurs asseure Bin Laden amb un parell d’interrogadors militars i les seves “enhanced interrogation techniques”, eliminades per Obama i que ens han guiat, via Khalid Sheikh Mohammed, a la masia d’Abbotabbad. Però no queda clar que fos possible aconseguir-ho. O que semblés possible en el moment en què Obama va donar la llum verda a l’operació.

Després hi ha la probable vulneració d’una carretada de lleis pakistaneses. Imagino que a alguns occidentals de bé els semblarà que també cal ser respectuosos amb la legalitat del Pakistan, i que això que van fer els marines no pot pas ser. Sembla, de totes maneres, que la llei pakistanesa, per se, gaudeix d’un respecte desigual per part dels esmentats occidentals de bé.

Navega per les etiquetes

EUABarack ObamaOssama Bin LadenAl Qaida

Referències a Internet

Obama Bin Laden

COMENTARIS

+2
-0
per en Josep
Miquel, 14/05/2011 a les 18:27
¿quins drets humans s'han d'atorgar a qui no n'ha respectat cap?
Jo també ho tinc clar: Tots
A vegades oblidem que vivim en un estat de dret, aquí el que dicta si una persona és culpable o innocent no són els mitjans de comunicació ni els governs, és el poder judicial. Que la justícia comet errors i és lenta, lamentablament també és veritat.
+0
-2
Per en Miquel
josep_7491, 13/05/2011 a les 21:26
A veure: ¿quins drets humans s'han d'atorgar a qui no n'ha respectat cap?
Jo ho tinc clar: Ni un!!
Això és com el cas d'aquell jutge que, per qüestions tècniques (escoltes no autoritzades, no haver llegit els seus drets al detingut, etc.), deixa un violador en llibertat. Que cal fer? Molt senzill: anar a veure al violador i demanar-li quan vol per passar per la pedra a la dona i la filla del jutge.
Salut.
+2
-1
Legalitat on?
Carles, 13/05/2011 a les 18:48
L'acció es va dur a terme a territori pakistanès per tant la legalitat americana ni té res a veure ni se l'espera. El que heu fet els ianquis ha estat fora de la llei com estava fora de la llei segrestar els avions i fotre'ls contra les torres aquelles. Algun dia un tribunal internacional durà a Bush i a Obama a judici pels seues il·legalitats.
+3
-2
Bin Laden i la llei
Miquel, 13/05/2011 a les 03:19
Jordi, deixem-se de falàcies, no sé si es van vulnerar les lleis del Paquistan, el que sí se, és que es va vulnerar la Declaració Universal dels drets humans:

Article 10. Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinacio dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.

Article 11.
1. Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que es presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què se li hagin assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.
2. Ningú no pot ser condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no es pot imposar cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.


Salutacions i et seguim llegint.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Jordi de la Torre
Nascut a Barcelona el 1987. Economista i periodista. Viu a Washington DC des del setembre de 2009, temps suficient per perdre les ganes de tornar mai a la gàbia socialdemòcrata. Seguidor compulsiu de l’actualitat nord-americana. Freqüenta tant com pot els seminaris de les fundacions republicanes i troba que George W. Bush era més aviat de centre-esquerra.
Altres articles d'aquest autor


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: