Actualitzat el 20/11/2006 a les 14:11h

Ara fa poc més d'un any començava Informàtica, aquí a la UVic, i els tenia una mica per corbata. Havia sentit els testimonis de familiars i amics més grans que asseguraven que la universitat era d'un nivell sobrehumà, que per sobreviure era imprescindible treballar com un desgraciat, que era per a ments lúcides i voluntats de ferro. Amb tot, és cert que els qui m'ho deien no havien anat  a la UVic (així s'entén tot una mica més) i que, òbviament, no eren de lletres.

Juntament amb aquesta concepció que t'imprimien les històries presumptament verídiques, creies saber que els anys d'universitat eren el moment en què viuries les més grans festes organitzades per uns amics molt diferents als que havies tingut fins llavors, ja que eren universitaris i els universitaris són més guais, més madurs, però també més eixelebrats. Apareixerien les primeres orgies (per a alguns, com en Roger Carandell, les segones), i el descobriment d'un món nou, curull de màgia i merdes per l'estil. Però un cop portes quatre dies, t'adones que no és com havies imaginat mentalment, tot i haver-te encaixat perfectament com un trencaclosques d'un paisatge bucòlic. Al final tot acaba essent una immensa tifa, sobretot quan ja portes setmanes i no hi ha hagut cap orgia ni res de semblant a les pel·lícules. I és més merda encara si un ha escollit una carrera tan sacrificada com la dels informàtics. Perquè, i encara que molta gent cregui el contrari, fins i tot encara que molta gent pugui demostrar científicament el contrari, els informàtics també som éssers humans (si més no alguns..., si més no jo; però aquest tema ja el comentaré en un pròxim article). 

Al final, amb el temps, un ja assimila l'autèntica vida d'un universitari i la troba lleugerament plaent: seure al bar, fer un cafè o una cola, respirar joventut, elucubrar idees histriòniques que mai no es duran a terme, amb quatre amics que et van ensenyar que no ets l'únic foll de l'univers. Així doncs, tot continua com sempre, tots continuem vivint el somni d'un futur millor que mai no existirà perquè, molt a pesar nostre, estem vivint els millors moments de la nostra vida.