El primer relat és el de les Ciències Humanes i Teològiques; un relatconformat pel Gènesi a la Bíblia, de la Creació del món, de l'home i dela dona i, sobretot, del sentit que la seva existència té sobre elplaneta i sobre el món. Els capítols principals del Gènesi volenrespondre a la pregunta del
per què? de l'existència i de laconstatació que l'home sigui sobre la faç de la terra. Un relatconformat ja fa tres mil anys i que parla, també, amb el llenguatged'aquell temps sobre la natura i sobre el món.
Per tant, es tracta d'una explicació a la qual no se li pot demanar quedigui que existeix un planeta que es diu Terra, o bé que la mateixaTerra dóna voltes a lentorn del Sol. L'home antic tenia més aviat laconsciència que el seu país es trobava al centre de l'univers i que totdonava voltes a l'entorn d'ell. Una mentalitat que encara veiem benmanifesta quan veiem de quina manera s'editen els mapamundis a cadapaís, on aquest es troba al centre del dibuix planetari.
El Relat del Gènesi, per tant, intenta donar resposta al per què delsentit de l'home i de la dona en el món i pel que fa a la seva relació amb Déu. Asaber: l'home i la dona són els éssers suprems creats per Déu perquèregnin en la Creació, que pertany a Déu i que, per damunt de tot, elsha creat per Amor, perquè Déu no vol estar sol amb ell mateix, sinó quedesitja que sigui l'home qui l'acompanyi i el veneri lliurement. Encaraque aquesta llibertat tingui també un preu a pagar, que és el preu dela desobediència i del pecat original, del qual ja parlarem un altredia.

(
Crani fòssil de l'Homo Antecessor
, datat en 1 milió d'anys. Trobat a Atapuerca, Burgos.)
El segon relat és el Relat de les Ciències Experimentals: lapaleontologia, la història, la cosmologia i la física, entre d'altres.Aquest conjunt de relats són els que anunciàvem més amunt i que, com bédiem, són també relats, és a dir, explicacions que volen respondre a unaltre paquet de preguntes encapçalades pel
com: com començà el món,l'univers, l'home i la dona; de quina manera evoluciona el mateixunivers, les espècies i, entre elles, l'espècie humana.
Breument, doncs, podem demanar a les Ciències Experimentals que ensdiguin la forma com ha evolucionat l'home, però no els hem de demanarquin és el sentit d'aquesta evolució. Diguem que un dels errors de lanostra cultura ha estat circumscriure qualsevol relat sobre elsorígens, a un relat científic sobre els orígens i, en canvi, lespersones, pel mateix fet de ser persones, necessiten saber i conèixerno tan sols com són les coses sinó també quin sentit i quina explicacióprofunda mereixen.
La clau per poder obrir la porta del coneixement serà, doncs, expressarbé les preguntes i fer-les als àmbits i a les persones que pertoca.Serà aquest un bon camí per aclarir conceptes i afrontar amb mésclaredat un tema que, d'altra banda, no deixa de ser apassionant.