El FC Barcelona té la Lliga espanyola a només un punt. Vol dir que els merengues ja els poden anar fent de sis en sis, si poden i volen, que ja han fet tard. Els blaugranes han guanyat l’Espanyol al Camp Nou per 2 a 0, es mantenen líders amb vuit punts de distància respecte dels blancs, que és la diferència real entre un equip i l’altre, i dimecres a València contra el Llevant tindran la primera oportunitat per a finir el campionat i dedicar-se a preparar la final de la Lliga de Campions contra el Manchester United a Wembley del 28 de maig.

 

Els derbis entre culers i periquitos fa anys que no són el que havien estat a l’inici dels temps futbolístics. Ja fa unes quantes temporades que ho diem, però aquesta vegada deu ser més veritat que mai perquè després de quatre clàssics gairebé consecutius i amb una final de la Lliga de Campions a la cantonada, un derbi com els d’avui en dia a penes si pot fer de postres o d’aperitiu. I encara menys si a la vigília el Madrid havia impedit el Barça proclamar-se campió de Lliga matemàticament aquesta jornada. I també perquè, alhora, deixava l’Espanyol sense possibilitat d’exercir d’aixafaguitarres.

 

Això no vol dir que el derbi d’enguany no tingués cap interès futbolístic, ben al contrari. Avançar cap al títol els blaugranes i cap a Europa els blanc-i-blaus era prou motivació per a uns i altres. Però aquests són els atractius de cada jornada. Un derbi necessita d’altres condiments per ser-ho. I no podent lluitar l’un contra l’altre ni pels mateixos objectius, ni en igualtat de condicions, l’única gràcia que tenen els derbis és estomacar-se a còpia de gols i fer-se la guitza, mútuament. I, vist així, qui millor ho tenia era el Barça que derrotant l’Espanyol l’allunyava de les posicions que donen dret a competir a Europa la temporada que ve.

 

El Barça és a un sol punt d'endur-se la tercera Lliga espanyola consecutiva. Guanyar la Lliga de Campions fa molta il•lusió i dóna molt de prestigi internacional, tanmateix, tenen raó tots aquells que, com l’entrenador Josep Guardiola, consideren el campionat espanyol com el més important. La Lliga de Campions és un premi major, però la Lliga domèstica és el campionat que dóna  la mesura futbolística d’un equip.