Actualitzat el 06/05/2011 a les 11:32h
El Barça i les idees
Va ser Gramsci qui va dir: primer l’hegemonia ideològica, després guanyar les eleccions. La societat política ha d’estar supeditada a la civil. I l’estat ha de donar resposta a les idees de la societat civil. L’hegemonia ha de ser de les idees!
La societat política blaugrana –junta directiva-, s’ha de supeditar a la civil. I l’estat –el club- ha de impulsar els interessos de la societat civil, socis i sòcies i aficionats i aficiones, que si bé no cotitzen sí que participen de la Idea. I les idees –més que un club- juguen el paper més important. L’hegemonia és de les idees?
El Barça ha sortit victoriós dels matxs amb el Reial Madrid. Es disputaven només el domini del futbol o hi havia d’altres idees en joc? Tots els partits que s’han disputat en els darrers anys, han estat expressió de la lluita per l’hegemonia ideològica. Un imperi en retrocés –Reial Madrid- desafiat per un estat –FC Barcelona-, construït per la societat civil “plena d'idees”: més que un club, democràcia, identitat, solidaritat.
El resultat ha estat el reconeixement internacional del triomf: “ha guanyat el joc”. Ha vençut la idea de construir, oposada a la destrucció per sistema. Han guanyat les idees de la societat civil blaugrana que per primer cop, gaudeix de l’hegemonia ideològica.
Aguaiten però, perills. Aviat el logotip UNICEF no serà al pit i no és igual el pit que l’esquena. Orgullosos, els blaugrana d’arreu es posen la samarreta i es passegen lluint escut i solidaritat. La temporada vinent no podran fer-ho. El club –l’estat- haurà desplaçat l’altruisme –solidaritat- pels diners. I la icona serà la d’una dictadura –Qatar- on la societat civil no pinta res, les idees les posa el xeic i, societat política i estat es confonen. Qatar ha reprimit la revolta a Bahreim i no permet la democràcia. A molt pocs afeccionats del Barça li agraden les dictadures, ni que siguin molt riques.
UNICEF unia. Qatar dividirà.
Guardiola va dir cofoi: som a Madrid per guanyar amb el planter. Cal hipotecar el club ideològicament per anar al mercat a comprar? Qui es creurà que el Barça és més que un club si no té respecte per la democràcia? Perdre els valors significarà perdre la identitat i l’hegemonia fa tan poc conquerida.
La societat política blaugrana –junta directiva-, s’ha de supeditar a la civil. I l’estat –el club- ha de impulsar els interessos de la societat civil, socis i sòcies i aficionats i aficiones, que si bé no cotitzen sí que participen de la Idea. I les idees –més que un club- juguen el paper més important. L’hegemonia és de les idees?
El Barça ha sortit victoriós dels matxs amb el Reial Madrid. Es disputaven només el domini del futbol o hi havia d’altres idees en joc? Tots els partits que s’han disputat en els darrers anys, han estat expressió de la lluita per l’hegemonia ideològica. Un imperi en retrocés –Reial Madrid- desafiat per un estat –FC Barcelona-, construït per la societat civil “plena d'idees”: més que un club, democràcia, identitat, solidaritat.
El resultat ha estat el reconeixement internacional del triomf: “ha guanyat el joc”. Ha vençut la idea de construir, oposada a la destrucció per sistema. Han guanyat les idees de la societat civil blaugrana que per primer cop, gaudeix de l’hegemonia ideològica.
Aguaiten però, perills. Aviat el logotip UNICEF no serà al pit i no és igual el pit que l’esquena. Orgullosos, els blaugrana d’arreu es posen la samarreta i es passegen lluint escut i solidaritat. La temporada vinent no podran fer-ho. El club –l’estat- haurà desplaçat l’altruisme –solidaritat- pels diners. I la icona serà la d’una dictadura –Qatar- on la societat civil no pinta res, les idees les posa el xeic i, societat política i estat es confonen. Qatar ha reprimit la revolta a Bahreim i no permet la democràcia. A molt pocs afeccionats del Barça li agraden les dictadures, ni que siguin molt riques.
UNICEF unia. Qatar dividirà.
Guardiola va dir cofoi: som a Madrid per guanyar amb el planter. Cal hipotecar el club ideològicament per anar al mercat a comprar? Qui es creurà que el Barça és més que un club si no té respecte per la democràcia? Perdre els valors significarà perdre la identitat i l’hegemonia fa tan poc conquerida.
COMENTARIS
+1
-0
T. Vidal, 09/05/2011 a les 13:32
Amic Pep, em sembla un article magnífic que apunta a situar el futbol en un estadi superior al que de forma efectiva, com a producte de consum, ocupa en el conjunt del planeta. Conseqüentment, cal denunciar contradiccions que malmeten la imatge d'un club i un equip exemplars.
En aquest sentit unes reflexions:
La la filosofia de la Masia i el joc coral del Barça enorgulleixen no sols al aficionats catalans, sinó a ciutadans d'arreu del mon, per això amplifica un espai públic estrictament "nacionalista".
Críticament - tu ets dels pocs que ho a palesat - , no poden oblidar el que subjeu en la pràctica d'aquest com d'altres esports oficials, lligats a interessos mercantils inseparables de la seva supervivència:
"Aun cuando los espectadores no intervengan físicamente, tratan de influir en el juego vitoreando a su equipo favorito y bombardeando a los jugadores contrarios con silbidos e insultos. El deporte serio no tiene nada que ver
con el juego limpio. Se halla ligado al odio, los celos, la jactancia, el desconocimiento de todas las reglas y un sádico placer en ser testigo de la violencia ; en otras palabras : es la guerra, menos las bombas" . (Paràgraf tret d' un article de George Orwell, al 1945, després de quatre partits seguits aquell any-dixit- entre el Dinamo de Moscou i l'Arsenal)
En aquest sentit unes reflexions:
La la filosofia de la Masia i el joc coral del Barça enorgulleixen no sols al aficionats catalans, sinó a ciutadans d'arreu del mon, per això amplifica un espai públic estrictament "nacionalista".
Críticament - tu ets dels pocs que ho a palesat - , no poden oblidar el que subjeu en la pràctica d'aquest com d'altres esports oficials, lligats a interessos mercantils inseparables de la seva supervivència:
"Aun cuando los espectadores no intervengan físicamente, tratan de influir en el juego vitoreando a su equipo favorito y bombardeando a los jugadores contrarios con silbidos e insultos. El deporte serio no tiene nada que ver
con el juego limpio. Se halla ligado al odio, los celos, la jactancia, el desconocimiento de todas las reglas y un sádico placer en ser testigo de la violencia ; en otras palabras : es la guerra, menos las bombas" . (Paràgraf tret d' un article de George Orwell, al 1945, després de quatre partits seguits aquell any-dixit- entre el Dinamo de Moscou i l'Arsenal)
+1
-0
Anònim, 09/05/2011 a les 07:59
Ningú pot discutir que Qatar és una dictadura. I em sap greu que el Barça, que ha patit i lluitat contra una dictadura, ara aconsegeuixi diners d'un país que no respecte ni la democràcia, ni les persones. Malament anem si volem ser els millors amb uns diners que no són nets.
+0
-0
Frederic, 08/05/2011 a les 19:51
M’agradaria creure que la majoria de la massa social blaugrana està en contra d’un dels eslògans més escoltats de l’actual hegemonia ideològica: ‘Money to get power. Power to Project money’ (Diners per aconseguir poder. Poder per protegir els diners). Una operació de les característiques que ha realitzat el president del Barça em genera molts dubtes sobre quins altres profits i beneficis externs al club tindran i a canvi de què.
Per altra banda, l’operació és de curta volada. Com a bons empresaris que són els dirigents del club, no se’ls ha acudit valorar els intangibles que genera? I quin serà el cost a llarg termini d’aquests intangibles?
Qatar és un país on el poder polític és a mans de l’Emir. No hi ha eleccions i els partits polítics estan prohibits. El poder judicial no és independent i els jutges els nomena i destitueix també l’Emir. Els treballadors estrangers pateixen tot tipus d’abusos. De vegades no se’ls paga els salaris per exercir-ne més control sobre ells. Fins i tot hi ha casos de càstigs corporals. Hi ha hagut casos de violacions entre les treballadores domèstiques, en total impunitat.
Els valors d’aquest Barça són l’esforç, la constància, la solidaritat, la diversitat, el treball, la superació, la cohesió, la inclusió. El joc net. La igualtat.
Com queda tot això després de l’operació amb Qatar? Els diners ho justifiquen tot? I l’Ètica? Ens hem oblidat de l’Ètica? El Barça ha de representar els valors d’aquest país? Hem d’acceptar diners bruts?
Per altra banda, l’operació és de curta volada. Com a bons empresaris que són els dirigents del club, no se’ls ha acudit valorar els intangibles que genera? I quin serà el cost a llarg termini d’aquests intangibles?
Qatar és un país on el poder polític és a mans de l’Emir. No hi ha eleccions i els partits polítics estan prohibits. El poder judicial no és independent i els jutges els nomena i destitueix també l’Emir. Els treballadors estrangers pateixen tot tipus d’abusos. De vegades no se’ls paga els salaris per exercir-ne més control sobre ells. Fins i tot hi ha casos de càstigs corporals. Hi ha hagut casos de violacions entre les treballadores domèstiques, en total impunitat.
Els valors d’aquest Barça són l’esforç, la constància, la solidaritat, la diversitat, el treball, la superació, la cohesió, la inclusió. El joc net. La igualtat.
Com queda tot això després de l’operació amb Qatar? Els diners ho justifiquen tot? I l’Ètica? Ens hem oblidat de l’Ètica? El Barça ha de representar els valors d’aquest país? Hem d’acceptar diners bruts?
+0
-0
Xavier Caño, 08/05/2011 a les 18:54
Si el Barça es més que un club i, a banda de bon joc i de victòries esportives, suposa sobre tot una aposta pel joc en equip per sobre de l'acció i el lluiment individualistes, és obligat reclamar-hi coherència fins i tot en decisions com ara quines marques i icones es posen a les samarretes dels jugadors. I no és gens coherent que a la samarreta del Barça es promogui un país que és una dictadura masclista i, encara pitjor, tot postergant la marca d'una de les agències de Nacions Unides més positives i fora de crítica.
Si els calers ho justifiquen tot, com ara promoure l'autoritari Qatar, bona nit i tapa't.
Si els calers ho justifiquen tot, com ara promoure l'autoritari Qatar, bona nit i tapa't.
+0
-0
Jordi Escofet, 08/05/2011 a les 14:55
Els diners s'han d'invertir sobretot al planter, i així no caldrà vendre's els colors a la dictadura de Qatar. El futbol base a més de donar èxits és un referent per nens i nenes que després els hi servirà tota la vida, independentment que es dediquin professionalment al futbol o no. El Barça hauria de fer marxa enrere amb el tema de Qatar, i més després de les últimes revoltes que hi hagut als països àrabs. El règim de Qatar està a les antípodes del que representa el Barça, tot el contrari d'Unicef.
+0
-0
Enric Giralt, 08/05/2011 a les 13:51
Hola Pep.
Estic del tot d'acord amb el teu plantejament i seria bo -no se si serà possible- que molts culers s'adonin de la claudicació ideològica i moral que significarà anar a pidolar a una dictadura.
El mal és que això passa massa sovint amb les curses de cotxes i altres esports.Més encara si ens plantegem quin sentit te fer un circuit en mig del desert on a més s'ha de correr de nit. Això té un nom: Malgastar diners i energies.
En fi, que tenim un món força capgirat i cada vegada em sembla més difícil concienciar la gent de quin punt som i on podem anar a parar.
Salut.
Estic del tot d'acord amb el teu plantejament i seria bo -no se si serà possible- que molts culers s'adonin de la claudicació ideològica i moral que significarà anar a pidolar a una dictadura.
El mal és que això passa massa sovint amb les curses de cotxes i altres esports.Més encara si ens plantegem quin sentit te fer un circuit en mig del desert on a més s'ha de correr de nit. Això té un nom: Malgastar diners i energies.
En fi, que tenim un món força capgirat i cada vegada em sembla més difícil concienciar la gent de quin punt som i on podem anar a parar.
Salut.
+2
-0
Anònim, 06/05/2011 a les 16:58
Lo de Qatar fa vergonya i no es etic. En Sandro treurá uns euros més però perd dignitat.El senyor periodista te tota la raò.
Autor
Josep Cabayol
Periodista. FPresident de SICOM, Solidaritat i Comunicació
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
