Actualitzat el 06/05/2011 a les 00:01h

Reflexions sectorials amb la crisi de fons

La crisi mostra la seva llarga cua. Des del 2008, per no dir des de l'agost del 2007, han passat ja alguns anys de destrucció econòmica encara insuficient per anivellar oferta i demanda. Els promotors i constructors voldran demanar ajuts a les administracions públiques per “salvar” llocs de treball ficticis, mentre a finals dels 2010 encara quedaven més de 725.000 habitatges per vendre a Espanya. Els preus no han caigut prou. L’ajust ha de continuar i no s’ha d’estimular amb diner públic la construcció d’habitatges invendibles, la creació d’una demanda artificial. Evitar el sanejament del sector, no, garantir les prestacions de atur i ampliar-les si cal, sí.

Ajudar a la banca a desfer-se de personal? No. Ho han de pagar les entitats directament. Cal tancar d’una vegada el privilegi de les jubilacions anticipades amb càrrec a fons públics. La renovació tecnològica bàsica del sector ja s’ha fet en bona mesura, al menys al nivell de capacitats d’absorció per els clients; la renovació organitzativa resta pendent. El cercar una dimensió adient del sector i de les entitats ha d’anar a càrrec seu  i no pas del sector públic. La reducció d’estructures de poder s’imposa: més eficiència i menys gent cobrant per manar. El Fons de garantia de dipòsits i el suport de l’Estat han de servir per garantir als estalviadors els seus diners.

Recuperar part de la indústria autòctona. Proteccionisme? Diguem preferència pel què es fa aquí, amb preus raonables i qualitat garantida. Si tenim la mà d’obra que les multinacionals han utilitzat per fabricar, és que sabem fer-ho. Si el que resulta és un problema de cost, cal veure si va lligat a les quantitats venudes o al cost salarial o a la organització. Si el què manquen són mercats, no regalem el nostre. Al cap i a la fi,  l'historiador de la economia Paul Bairoch ja va assenyalar que el proteccionisme no va ser gens negatiu al segle XIX.

El sector primari, l'agricultura i la ramaderia s'ha tecnificat molt, potser massa i tot. Hem de recuperar el menjar d’aquí i el menjar bo. No tant preocupar-se de l'etiqueta ecològica sinó fer menjar sa i de qualitat. Educar en el menjar nostre de temporada i no pas en menjar de qualsevol lloc al llarg de tot l’any. I no oblidem que la puja del cost del transport, derivat del cost energètic, pot capgirar la globalització.

Navega per les etiquetes

crisi

COMENTARIS

+0
-0
feina? sobre gent, el sistema ja no la necessita.
jaumestar, 07/05/2011 a les 12:42
Senyor Jaén, sr. Jaén, sobre la gent i hi la poca feina per a tants aturats. Les empreses van encarregar a l'estat, amb el diners de tots que formessin treballadors callats i submisos i submesos. També la societat es va encarregar de formar tècnics a la universitat per a les empreses, i amb diners de tots ca financiar multinacionals per que s'establissin a Espanya. També amb diners de tots es fan carreretes, autovies.També la classe política espanyola amb diners de tots fan aeroports per a un o ningún vol setmanal, ¡¡ hòstia i tenen els collons d'inaugurar-los !! Algunes ara es deslocalitzen i només venen els actius ja fan números. Però ara sobre gent i falten recursos. S'acaba el petroli malbaratat en tres o quatre generacions i les matèries primes sembla que seguiran pujant: el cas del coure es fantàstic: desmoten literalment el primer món gent dels països de l'est per a vendre'l a l'orient. Fantàstic.
Encara no en tenim prou e neoliberalisme ? que no es va enfonsar, per hi havia dubtes, al 2.008 el capitalisme? o és que estan fem una transició a un altre sistema. No vull plantejat que estan pensant de fer amb tanta gent que ara sobre, el mercat no els necessita això està clar, i a més perjudiques la competitivitat dels Estats tenim gent de més de 45 anys que no tenen lloc al sistema.Ja no els volen ni com a exercit de reserva. Són passat que a més fan perdre el temps al que podrien ser productius fent-los llegint milers i milers de currículums. El capital ja no té res a veure amb els treballadors, el concepte de inversió amb reproducció del proletariat. Quí es pugui pagar una educació que se la pagui, baixarem els Impostos, qui vulgui sanitat que se a pagui, menys Impostos, qui no trobi feina que es busqui la vida sempre que no ens faci construir presons noves o generin violència, menjadors socials i un llit rotatiu pels pobres, a canvi d'ajuts socials que se'ls gastes en vi. Tot més endreçadament i més productiu. Hi ha solucions més dràstiques. Tot fins que tornem altre cop a l'edat mitja on recuperaríem la figura de l'esclau. Als esclaus, menjar i dormir i punt, son una bona inversió. Des d'aquesta tribuna fem una crida als aturats per que renuncien formalment a ser homes lliures, de fet és una pura formalitat.

I universitats, sr. Jaén també en tindrem de tancar? Per cert que hi bancs que estan prejubilant contra resultats. I els mals gestors de les caixes que no han d'anar a la presó? Quan diners ens està costant el "rescat de la vaja Castilla la Mancha? està previst que arribarà a 9.000 milions. Quant van ser els sacrificis dels funcionaris i del jubilats? 11.000 milions euros.

+0
-0
feina? sobre gent, el sistema ja no la necessita.
jaumestar, 07/05/2011 a les 12:39
Senyor Jaén, sr. Jaén, sobre la gent i hi la poca feina per a tants aturats. Les empreses van encarregar a l'estat, amb el diners de tots que formessin treballadors callats i submisos i submesos. També la societat es va encarregar de formar tècnics a la universitat per a les empreses, i amb diners de tots ca financiar multinacionals per que s'establissin a Espanya. També amb diners de tots es fan carreretes, autovies.També la classe política espanyola amb diners de tots fan aeroports per a un o ningún vol setmanal, ¡¡ hòstia i tenen els collons d'inaugurar-los !! Algunes ara es deslocalitzen i només venen els actius ja fan números. Però ara sobre gent i falten recursos. S'acaba el petroli malbaratat en tres o quatre generacions i les matèries primes sembla que seguiran pujant: el cas del coure es fantàstic: desmoten literalment el primer món gent dels països de l'est per a vendre'l a l'orient. Fantàstic.
Encara no en tenim prou e neoliberalisme ? que no es va enfonsar, per hi havia dubtes, al 2.008 el capitalisme? o és que estan fem una transició a un altre sistema. No vull plantejat que estan pensant de fer amb tanta gent que ara sobre, el mercat no els necessita això està clar, i a més perjudiques la competitivitat dels Estats tenim gent de més de 45 anys que no tenen lloc al sistema.Ja no els volen ni com a exercit de reserva. Són passat que a més fan perdre el temps al que podrien ser productius fent-los llegint milers i milers de currículums. El capital ja no té res a veure amb els treballadors, el concepte de inversió amb reproducció del proletariat. Quí es pugui pagar una educació que se la pagui, baixarem els Impostos, qui vulgui sanitat que se a pagui, menys Impostos, qui no trobi feina que es busqui la vida sempre que no ens faci construir presons noves o generin violència, menjadors socials i un llit rotatiu pels pobres, a canvi d'ajuts socials que se'ls gastes en vi. Tot més endreçadament i més productiu. Hi ha solucions més dràstiques. Tot fins que tornem altre cop a l'edat mitja on recuperaríem la figura de l'esclau. Als esclaus, menjar i dormir i punt, son una bona inversió. Des d'aquesta tribuna fem una crida als aturats per que renuncien formalment a ser homes lliures, de fet és una pura formalitat.

I universitats, sr. Jaén també en tindrem de tancar? Per cert que hi bancs que estan prejubilant contra resultats. I els mals gestors de les caixes que no han d'anar a la presó? Quan diners ens està costant el "rescat de la vaja Castilla la Mancha? està previst que arribarà a 9.000 milions. Quant van ser els sacrificis dels funcionaris i del jubilats? 11.000 euros.

+0
-0
clar que si!
Gaztelugatxe., 06/05/2011 a les 22:26
Completament d'acord, els bancs si tenen problemes o han de reduir personal proper als crostons, que s'ho paguin ells.
La qüestió del menjar també té a veure amb la distribució, no només amb la producció. Les grans empreses distribuïdores, les venedores (supermercats i grans superfícies) juntament amb les alimentàries pressionen als governs per mantenir el monopoli en l'alimentació. D'altra banda la gent ja està acostumada a una forma d'alimentar-que sembla difícil que pugui ser canviada, és a dir, la imatge pesa més que la qualitat.

Felicitats novament per la seva article.
+1
-0
Ara t'escolto!
Anònim, 06/05/2011 a les 16:40
Ja és hora que algú comenci a dir les coses pel seu nom. Hi estic d'acord; hem de comprar, amb preferència, el que nosaltres produïm. Hem de donar-nos feina a nosaltres mateixos i no als asiàtics. El problema, però, és que les estructures mentals del molts treballadors encara no han evolucionat prou i els sindicats estan anclats en el passat. S'ha d'implantar la màxima que es cobra per treballar i no per fer el paperina, fent veure que treballes i al metge, a l'ajuntament o a fer qualsevol gestió particular hi has d'anar fora de l'horari de feina. I què dir dels serveis públic captius que paguem amb els impostos?. Competència, competència i competència que puguin entrar-hi empreses més petites, encara que sigui per fer només una part del servei. Treure travetes contractuals que elimininen a les empreses petites i mitjanes, ja que això fa que es concentri l'adjudicació possible en unes poques empreses grans que al final es reparteixen el mercat i pacten. I una altra idea; el que es gasti en adjudicaciones dels nostres impostos ha de fer rodar el capital diverses vegades en favor del país, no una sola vegada. No sé si saps el que vull dir?

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Ferran Jaén
Nascut a Barcelona al 1954. Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona. Professor Titular al Departament d’Economia i Empresa a la Universitat de Vic des de la seva fundació el 1987. Fou professor col·laborador de Política Econòmica a la Facultat de Ciències
econòmiques i empresarials de la UB, mentre treballava al Servei d’Estudis del Banc de la Petita i Mitjana Empresa. I anà a la Comissió Europea com a “stagiaire officiel”, on preparà la seva tesi doctoral sobre La política comunitaria europea para las Pequeñas y Medianas Empresas. Fou Subdirector General de la Fira de Barcelona. Ha publicat llibres i molt articles d’economia. A més de ser editor i autor de SYN@PSIS, una revista gratuïta de comentari de llibres.
Altres articles d'aquest autor


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: