He parlat davant una cinquantena de catòlics. N’hi havia de Catalunya, però també de procedents de França, Espanya, la Gran Bretanya, Alemanya, Àustria, Dinamarca i no recordo si també Itàlia. El col·lectiu català que organitzava el II Fòrum Església Plural pertany a la xarxa europea  de l’Església alliberadora, el col·lectiu catòlic de mentalitat més oberta, més arrelada al present i més crítica, alhora, amb algunes actituds i disposicions de la jerarquia eclesiàstica.

He compartit espai i temps amb Joxe Arregi. Parlo distesament amb aquest teòleg basc, convidat especial de la trobada. Mesos enrere va anunciar que penjava els hàbits de franciscà, per no haver d’obeir el bisbe del qual depenia. És un home amable i simpàtic, amb qui la conversa es fa fàcil. Parlant, parlant, descobrim que tenim amics comuns, al seu país, cosa que tots dos rebem amb satisfacció. Al País Basc, són precisament els franciscans els més compromesos, tradicionalment, amb el seu poble. Avui és un teòleg de prestigi, amb un gran predicament en els cercles catòlics més progressistes.

Començo agraint-los que convidin un agnòstic com jo, a un acte com aquest. Estan interessats a conèixer directament el model català de laïcitat que, els darrers set anys, hem estat impulsant a Catalunya, en particular gràcies a la tasca de Montserrat Coll, l’anterior responsable d'Afers Religiosos de la Generalitat de dalt. Em comenten que les polítiques adoptades aquí, en aquest àmbit, són un veritable referent internacional i me n’alegro molt quan ho sento. La nostra és una societat oberta, secularitzada i respectuosa amb la diversitat, també religiosa, amb personalitats d’anomenada internacional molt considerats arreu del món.

El model català de laïcitat neix de la nostra realitat. El canvi demogràfic ha permès la visualització d’una gran diversitat religiosa que, fins ara, passava desapercebuda, si bé sempre hem tingut aquí una presència protestant regular i una petita comunitat jueva. És significatiu, precisament, que la primera versió del Nou Testament en català fos feta per compatriotes nostres, protestants catalans exiliats a Londres, el 1832, un any abans del poema “L’oda a la pàtria” d’Aribau.

La nostra laïcitat és sinònim de respecte a la diversitat. Es basa en la separació escrupolosa entre govern i religions, les reconeix a totes per igual, s’hi signen convenis de col·laboració i, conjuntament, s’admet el valor explícit de la laïcitat com a valor comú i el reconeixement que la llei democràtica, igual per a tothom, està per sobre de les normes de cada confessió. Vaig trobar-m´hi a gust, amb un grup de persones tan allunyat d’integrismes i fonamentalismes i amb un esperit obert i dialogant. Tan sols, però, me’n quedà una recança: la mitjana d’edat dels assistents superava clarament la cinquantena. Aquest detall pot ser indicatiu d’un parell de factors: no hi ha joves catòlics compromesos amb la seva fe i organitzats nacionalment i internacionalment o bé, com passa a la política, les posicions progressistes a l’església catòlica són defensades per gent de mitjana edat. En qualsevol cas, dos temes per a la reflexió.