Ja la tenim aquí. La campanya de les municipals es posarà en marxa a partir de les dotze de la nit de demà. La veritat és que serà un descans que passi d’una punyetera vegada. I ja em perdonaran l’expressió. Però és que tan bon punt vam superar les eleccions catalanes de novembre, una bona part de la política catalana va quedar com penjada de la cita amb les municipals. El temps dels partits es va congelar, limitant els seus moviments a la mínima expressió. I això en un moment en què la resta del món s’accelera vertiginosament: revolucions socials i polítiques al món àrab, terratrèmols, tsunamis i amenaces nuclears, Bin Laden apareix i desapareix en un sospir, el Barça té a tocar la Lliga i somia amb la Champions, surt La Vanguardia en català,...

En contrast amb aquest ritme trepidant, la política catalana sembla submergida en un preocupant ralentí, tot esperant què passarà la nit del 22. A les seus electorals s’aguanta la respiració i es paralitzen les estratègies. Per a formacions com PSC i ERC l’agenda política del dia 23 és ben bé com una pàgina en blanc. Com un immens interrogant al voltant de lideratges i horitzons polítics. Pot passar de tot –ganivetades, revenges, aliances insospitades, lideratges sorprenents,... -. O res de res. Fins i tot a CiU, on les previsions bufen a favor. Davant les queixes dels candidats municipals, el govern ha optat per trepitjar el pedal del fre en les retallades més doloroses. Tot arribarà.

Per tant, sigui benvinguda d’una punyetera vegada la campanya electoral. Que passi el dia 22, que puguem aclarir com queden els partits catalans, que cadascú s’endreci la paradeta com vulgui –o com pugui-, que la política parli dels pressupostos, del pacte fiscal, de les retallades, i també dels lideratges dels partits i d’aliances polítiques, que corri una mica d’aire en aquesta panorama tan encarcarat ara que el món s’accelera a ritme de vertigen.

Llàstima que quan es despengin els cartells de les municipals, es començaran a imprimir els de les eleccions generals. És clar que això ja seran figues d’un altre paner.