Actualitzat el 03/05/2011 a les 00:01h
Bildu i la justícia de la Santa Inquisició espanyola
Els partits espanyols i els seus dirigent catalans sovint repeteixen, amb certa condescendència, que a Espanya es pot defensar qualsevol opció política però sense violència. Òbviament no parlen de les bombes blaveres a la València dels 70 i 80, parlen de l’independentisme català, basc i gallec.
Però aquest discurs ha topat amb tota la seva força amb la realitat. Un cop l’esquerra abertzale ha anat evolucionant conformant una opció política de lluita per la independència d’Euskal Herria alhora que rebutja explícitament la via armada, violenta, els condescendents espanyolistes se’ls hi ha vist el llautó. Als espanyolistes gens condescendents, el ministre godo Mayor Oreja per posar un exemple, no han amagat mai i ho han explicitat en diverses vegades, que l’enemic no era ETA, sinó que eren els independentistes. Aquest és el llautó real.
La il·legalització de Bildu, malgrat haver subscrit un document de base on es rebutja a la violència com a via per la lluita per la independència basca, ha estat una nova decantació del Tribunal Suprem espanyol cap a la via de la Santa Inquisició, enfront de la separació de poders de Montesquieu, base de qualsevol democràcia moderna. A més, Bildu és una coalició abertzale on hi és present Eusko Alkartasuna, partit independentista socialdemòcrata fundat pel lehendakari Garaikotxea i que ha fet coalició en diverses eleccions amb PNB, ERC i BNG. Alguna temptació inquisitorial pel nou Sant Ofici espanyol?
La Santa Inquisició peninsular era un tribunal al servei de les monarquies hispàniques, que servia per enriquir-se, aconseguir remers per les seves galeres i purgar políticament a col·lectius i famílies incòmodes pel monarca. La justícia espanyola està virant perillosament cap a la via inquisitorial, on no importa la llei ni el delicte, sinó que el que compta és al servei de qui està el qui imparteix justícia.
La sentència conta Bildu és un acte de fe com els de la Inquisició, al servei del qui governa i contra els col·lectius que l’incomoden. I cal recordar que no parlem d’ETA, sinó d’una coalició que rebutja la violència per assolir la independència d’Euskal Herria.
Però aquest discurs ha topat amb tota la seva força amb la realitat. Un cop l’esquerra abertzale ha anat evolucionant conformant una opció política de lluita per la independència d’Euskal Herria alhora que rebutja explícitament la via armada, violenta, els condescendents espanyolistes se’ls hi ha vist el llautó. Als espanyolistes gens condescendents, el ministre godo Mayor Oreja per posar un exemple, no han amagat mai i ho han explicitat en diverses vegades, que l’enemic no era ETA, sinó que eren els independentistes. Aquest és el llautó real.
La il·legalització de Bildu, malgrat haver subscrit un document de base on es rebutja a la violència com a via per la lluita per la independència basca, ha estat una nova decantació del Tribunal Suprem espanyol cap a la via de la Santa Inquisició, enfront de la separació de poders de Montesquieu, base de qualsevol democràcia moderna. A més, Bildu és una coalició abertzale on hi és present Eusko Alkartasuna, partit independentista socialdemòcrata fundat pel lehendakari Garaikotxea i que ha fet coalició en diverses eleccions amb PNB, ERC i BNG. Alguna temptació inquisitorial pel nou Sant Ofici espanyol?
La Santa Inquisició peninsular era un tribunal al servei de les monarquies hispàniques, que servia per enriquir-se, aconseguir remers per les seves galeres i purgar políticament a col·lectius i famílies incòmodes pel monarca. La justícia espanyola està virant perillosament cap a la via inquisitorial, on no importa la llei ni el delicte, sinó que el que compta és al servei de qui està el qui imparteix justícia.
La sentència conta Bildu és un acte de fe com els de la Inquisició, al servei del qui governa i contra els col·lectius que l’incomoden. I cal recordar que no parlem d’ETA, sinó d’una coalició que rebutja la violència per assolir la independència d’Euskal Herria.
Referències a Internet
BilduCOMENTARIS
+8
-1
Ivan.N, 03/05/2011 a les 16:13
Mes ben dit no es podria. El que tenim es una involució cap a costum antigues, que ja fa temps que va començar però que va fer el seu impuls final amb la crisi dels controladors, que aquí dona igual qui tingues raó o no, el cas es que un grup de civils van ser OBLIGATS a treballar per la força de les armes, es a dir a punta de pistola (literalment en un cas). Aquell dia la democràcia va fugir, i vam tornar a la dictadura quan els militars ens manaven, en comptes d'estar al servei de la ciutadania.
Perquè ningú es confongui, quan un militar obliga a un civil a fer quelcom, es per la força de les armes, ja que l'exercit representa això mateix, i es la seva eina de treball, la por a la mor i a la guerra.
Però el pitjor de tot no va ser que passes, el pitjor de tot es que Espanya (una gran majoria), ho va aplaudir, això si que es alarmant.
Ara que Euskal Herria vol deixar definitivament la força de la violència per passar íntegrament a fer servir la democràcia i la pau, Espanya els i nega, hipòcritament per cert, si no que m'expliqui algú que fa des de sempre la Falange a les eleccions.
Aquesta es la democràcia Espanyola i Catalana, ignorar el poble, i fer tot el possible per mantindre's al poder.
Perquè ningú es confongui, quan un militar obliga a un civil a fer quelcom, es per la força de les armes, ja que l'exercit representa això mateix, i es la seva eina de treball, la por a la mor i a la guerra.
Però el pitjor de tot no va ser que passes, el pitjor de tot es que Espanya (una gran majoria), ho va aplaudir, això si que es alarmant.
Ara que Euskal Herria vol deixar definitivament la força de la violència per passar íntegrament a fer servir la democràcia i la pau, Espanya els i nega, hipòcritament per cert, si no que m'expliqui algú que fa des de sempre la Falange a les eleccions.
Aquesta es la democràcia Espanyola i Catalana, ignorar el poble, i fer tot el possible per mantindre's al poder.
+6
-0
Christian, 03/05/2011 a les 14:22
I si una part del poble decideix que vol portar el seu projecte endavant, respectant les regles del joc?... doncs sembla ser que no es possible, sembla ser que tenir idees i sentit de l’ identitat nacional no està permès. I si es tot un poble que s’aixeca ( democràticament) i manifesta oberta i lliurement que vol marxar, que no vol ser sotmès?... doncs tampoc sembla que sigui possible, sembla que voler ser el responsable del teu destí tampoc està permés... Aixì doncs, voleu dir que hem/ han entès bé el significat de la paraula DEMOCRÀCIA?
+6
-1
Albert, 03/05/2011 a les 11:21
Jordi, no cal remuntar-se als anys 70 i 80 per a trobar constància de violència política blavera al País Valencià, tot i que en aquesta època hi hagué el seu major auge. El 2007 va esclatar una bomba casolana (com les que feia Terra Lliure) a la seu d'ERPV, que molt meticulosament anava guarnida amb trossos de ferro com a metralla. O l'últim assassinat de la dreta feixista valenciana aquesta setmana passada, Pere Artur, un noi que per celebrar la victòria de del Barça ha perdut la seva vida de la mateixa manera que Guillem Agulló. Per no parlar dels centenars d'atacs a locals o persones que es comptabilitzen cada any al País Valencià. Malauradament el terrorisme blaver ha estat una constant des de la transició al règim constitucional, i si ho ha estat i ho continua essent és gràcies a la impunitat que reben des de les institucions polítiques i judicials a instàncies del PP.
+9
-1
jocar, 03/05/2011 a les 10:20
Espanya mostra sense pudor la seva veritable personalitat antidemocràtica amb aquesta exclusió legal de la coalició Bildu. Perquè qualsevol demòcrata de veritat no negarà mai el dret a la plurallitat política adduint discutibles i parcials subterfugis legals en base a una llei de partits més pròpia d'un règim dictatorial que no d'un país democràtic. En tot cas ara queda més clar que mai que el futur de les nacions sotmeses a lleis injustes de l'estat espanyol, com són els casos d'Euskadi i de Catalunya, només passa per la total i absoluta independència, la única situació que els garantirà la plena democràcia.
+8
-0
Joan Crosta, 03/05/2011 a les 05:05
No hi ha res a fer, FUGIM!!!
+14
-1
Carles Viñals Casado, 03/05/2011 a les 01:02
Segons això, els moderns Torquemada han sortit del PP i del PSOE, que foren els impulsors de la 'llei de partits'; la pregunta obligada és doncs: Com hem de considerar els partits catalans que recolzaren amb els seus vots aquesta 'llei' i feren possible la seva promulgació? Crec recordar que foren el PSC... i CiU.
Un nom per a ells, si us plau.
Un nom per a ells, si us plau.
Autor
Jordi Casals
Nascut a Vic el 1977. És llicenciat en Història amb postgrau de Món Actual. Ocupa diferents responsabilitats per Esquerra Republicana de Catalunya i col·labora en mitjans de comunicació. Les seves reflexions les escriu al bloc.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
