Actualitzat el 03/05/2011 a les 00:02h
Dat pel cul
Dimarts dia 11 d'abril arribo, panteixant, a l'estació de Girona, just a temps per agafar el Mitja Distància de les 21.19. Resulta que hi ha una demora de 15 minuts que, al cap de 15 minuts, es converteix en una de 25. Per fi, arriba el tren, anunciat dos cops per megafonia com “el Mitja Distància a Barcelona”. Hi pujo. De cop, la veu del revisor reverbera al llarg dels vagons: “Aquest tren va directe a Barcelona; no és un Mitja Distància, repeteixo, no és un Mitja Distància”. Tot en el tren –els seients, el decorat, fins i tot l'olor que desprèn el lavabo- és idèntic al tren amb què he vingut a Girona aquesta mateixa tarda, és a dir, un Mitja Distància. Suposo –com molts altres passatgers- que li deuen haver eliminat les parades habituals perquè arribi ràpidament a Barcelona i així, compensar la demora ja de mitja hora.
Al cap de poc ve el revisor i li ensenyo el bitllet. Em diu que no és vàlid i que n'hauré de comprar un altre, tot insistint –contra tota evidència física- que aquest tren no és un Mitja Distància. El bitllet nou val 22 euros amb 60: tres cops el que costa el viatge normal. No tinc prou diners. Em demana, doncs, el número de DNI. Li´l dono. Em demana el carnet. No el porto. Visiblement nerviós, diu que trucarà a la policia, perquè em detingui tan bon punt arribem a Sants. Comença a trucar. Recordo que hi ha una manera en què em puc identificar, i tot seguit li ensenyo un llibre meu que acabo de presentar a Girona, que porta una foto i el nom. Em pregunta, tot seguit, quants diners tinc. Buido les butxaques i descobrim que tinc 21 amb 40. Diu que amb això n'hi ha prou, que pot justificar la rebaixada dient que sóc “bona persona o una cosa així”. Li pago. La sensació és exactament igual a ser atracat al carrer. Per un funcionari neurastènic. A Sants, al servei d'atenció al client, em diuen que per reclamar els diners que acabo de pagar –21 amb 40- trigaré més d'un mes, sense cap garantia d'aconseguir-los.
El que més em molesta de tot plegat és que no vaig tenir prou valor a negar a pagar: als passatgers que ho van fer, malgrat la pluja d'amenaces per part del revisor, en arribar a Sants van descobrir que no hi havia ni policia, ni hòsties. En el futur, els passatgers sabrem què hem de fer, quan els de la RENFE ens tracten, per enèsim cop, com un ramat de xais delinqüents.
Al cap de poc ve el revisor i li ensenyo el bitllet. Em diu que no és vàlid i que n'hauré de comprar un altre, tot insistint –contra tota evidència física- que aquest tren no és un Mitja Distància. El bitllet nou val 22 euros amb 60: tres cops el que costa el viatge normal. No tinc prou diners. Em demana, doncs, el número de DNI. Li´l dono. Em demana el carnet. No el porto. Visiblement nerviós, diu que trucarà a la policia, perquè em detingui tan bon punt arribem a Sants. Comença a trucar. Recordo que hi ha una manera en què em puc identificar, i tot seguit li ensenyo un llibre meu que acabo de presentar a Girona, que porta una foto i el nom. Em pregunta, tot seguit, quants diners tinc. Buido les butxaques i descobrim que tinc 21 amb 40. Diu que amb això n'hi ha prou, que pot justificar la rebaixada dient que sóc “bona persona o una cosa així”. Li pago. La sensació és exactament igual a ser atracat al carrer. Per un funcionari neurastènic. A Sants, al servei d'atenció al client, em diuen que per reclamar els diners que acabo de pagar –21 amb 40- trigaré més d'un mes, sense cap garantia d'aconseguir-los.
El que més em molesta de tot plegat és que no vaig tenir prou valor a negar a pagar: als passatgers que ho van fer, malgrat la pluja d'amenaces per part del revisor, en arribar a Sants van descobrir que no hi havia ni policia, ni hòsties. En el futur, els passatgers sabrem què hem de fer, quan els de la RENFE ens tracten, per enèsim cop, com un ramat de xais delinqüents.
Navega per les etiquetes
RenfeCOMENTARIS
+1
-0
eyrikur, 07/05/2011 a les 01:36
MHC, tots ens podem equivocar, es cert però l'enfocament que vostè dona a la questió es com si es queixés de que el gasto de gas a les cambres que els inefables Himmler i Cia muntaren, era excessiu, sense fer cas del tema principal, que era, com deu haver endevinat, el fet de que aquelles cambres servien per cremar persones, així vostè perd el mon de vista rebuscant argumentacions capcioses per descarregar de culpes a la Renfe, quan tots (bé quasi tots) sabem que aquesta companyia (?) es una autèntica tifa, vull dir que es com aquell que ha fet les coses tan malament que per un dia que les fà bé, ningú ho reconeix, lògicament; li sugereixo que utilitzi la seva preclara intel.ligència per més nobles i plausibles empreses.
+3
-1
Antònim, 04/05/2011 a les 00:06
Amic Matthew
vaig deixar d'anar amb tren per no haver de suportar la humiliació de viatjar amb un mitjà que put a espanyolisme
igual que vaig donar-me de baixa del telèfon fixe per no dependre d'una companyia que encara fa pudor de franquisme
de la mateixa manera que no suporto mirar els canals de tv estatals, sian públics o privats, perquè s'em regira l'estómac en constatar la supèrbia colonial que gasten tot ignorant la nostra existència com a poble i com a cultura
serem lliures el dia que tallem tots els vincles que ens lliguen, totes les cadenes que ens esclavitzen
vaig deixar d'anar amb tren per no haver de suportar la humiliació de viatjar amb un mitjà que put a espanyolisme
igual que vaig donar-me de baixa del telèfon fixe per no dependre d'una companyia que encara fa pudor de franquisme
de la mateixa manera que no suporto mirar els canals de tv estatals, sian públics o privats, perquè s'em regira l'estómac en constatar la supèrbia colonial que gasten tot ignorant la nostra existència com a poble i com a cultura
serem lliures el dia que tallem tots els vincles que ens lliguen, totes les cadenes que ens esclavitzen
+1
-3
Anònim, 03/05/2011 a les 23:29
El senyor Tree ara es un gran dominador de l'idioma; i sembla que ha agafat complexe de membre d'una academia de la llengua.
En Cela i companyia éren una maleducats senyor Tree... molts academics es pénsenn que en dominar el llenguatge dominen la situació. Com moltes putes es pensen que dominen la situació, al portar de cap a molts homes pel seu saber fer sexual.
Vull dir que no calia parlar del seu anus... que fa lleig senyor Tree; em pot creure.
En Cela i companyia éren una maleducats senyor Tree... molts academics es pénsenn que en dominar el llenguatge dominen la situació. Com moltes putes es pensen que dominen la situació, al portar de cap a molts homes pel seu saber fer sexual.
Vull dir que no calia parlar del seu anus... que fa lleig senyor Tree; em pot creure.
+1
-2
Anònim, 03/05/2011 a les 21:53
Els revisors no tenen collons de demanar el bitlles als "alternatius", així que ja sabeu com us heu de vestir per a no ser molestats.
+0
-0
Anònim, 03/05/2011 a les 20:57
Es veu que la gent no soporta que li portin la contra, i critica sense saber res de la peli. diria moltes coses, pero les resumirè en: ... ... ... penseu el que vulgueu, que els punts suspensius no es censuren!
+5
-1
Anònim, 03/05/2011 a les 18:33
... un dia un pobre home q feia de revisor en demana el billet. li dono i en diu q jo no tinc edat per tenir la tarja dorada, li mostro la tarja dorada i el ID i el tio q no i q es queda el billet. el paio laconic en veure q tinc en regle els papers es va a seure al costat d'un altre revisor com si res i es fot a enraonar amb ell passant olimpicament de les meves reclamacions a que en torni el billet... el tren para i el paio com si res... o en torna el billet o tiro del fre i paro el tren... el tio q res... q tota aquesta gent del tren no en te culpa... res... al final uns segons avans quant el tren anava a tancar portes i jo amb la ma al fre a punt de tirar el tio s'aixeca despres de renegar amb l'altre fulano i in extremis me'l torna... el volia per ficar una reclamacio contra el fulanu i sense el bi;;et... entro a l'estacio i demano el llibre de reclamacions... el de la taquilla guai, pero quant be a recollir el llibre el cap d'estacio i es mira que he escrit... quant veu q es en catala aixeca la vista amb una cara de repugnancia q nomes un espanyol pot gesticular, tanca el llibre de cop i marxa sense dir res... acollonant!!! :DDDDD
+2
-0
MERDA ESPANYOLA ALS TRENS, 03/05/2011 a les 18:23
VIA FORA, INDEPENDÈNCIA!!!
ESTELADES AL CAMP DEL BARÇA !!!
FREEDOM FOR CATALONIA !!!!
ESTELADES AL CAMP DEL BARÇA !!!
FREEDOM FOR CATALONIA !!!!
+3
-5
Tothom, 03/05/2011 a les 18:20
M'agradaria informar que els comentaristes anònims dels comentaris titulats 'Ja' i 'Pagues tu' són els usuaris de twitter @Maquinistilla i @rainfallsdown. Aquests dos personatges (i d'altres) han format un mini-guetto i sempre creuen tenir raó. M'explico:
Fa aproximadament un mes vaig tenir el plaer de viatjar en un regional a prop de la senyoreta @rainfallsdown i companyia. Va resultar ser força entretingut. Apart d'altres perles vaig poder escoltar (perquè parlaven molt fort) que el senyor @Maquinistilla li havia dit que per solucionar un problema de la naturalesa dels que estem discutint, només havia de dir a l'interventor que era la seva neboda o quelcom similar.
I si algú com en Matthew es queixa (i amb raó!) de Renfe, no triguen més de dos minuts a despotricar públicament (ja s'ha de ser limitadet) per twitter. Un exemple:
http://twitter.com/
#!/tiflonet/status/65445553839935488
Fa aproximadament un mes vaig tenir el plaer de viatjar en un regional a prop de la senyoreta @rainfallsdown i companyia. Va resultar ser força entretingut. Apart d'altres perles vaig poder escoltar (perquè parlaven molt fort) que el senyor @Maquinistilla li havia dit que per solucionar un problema de la naturalesa dels que estem discutint, només havia de dir a l'interventor que era la seva neboda o quelcom similar.
I si algú com en Matthew es queixa (i amb raó!) de Renfe, no triguen més de dos minuts a despotricar públicament (ja s'ha de ser limitadet) per twitter. Un exemple:
http://twitter.com/
#!/tiflonet/status/65445553839935488
+4
-6
MHC, 03/05/2011 a les 17:07
Estaves atent a la megafonia? Aquest tren al que vas pujar es un LLARGA Distància, un Alvia (tot i que el model de tren és el mateix que un MD) l'anuncien sempre "procedent de Figueres-Vilafant", i el preu que comentes (22€), si t'hi fixes, no és el preu d'un viatge corresponent al recorregut Girona-Barcelona. En el preu es demostra que et vas pujar en un tren que no era el teu, Matthew. No ets la primera ni la última persona a qui li passarà. I tothom paga i prou, reconeixent l'error. No mostra els seus llibres ni escriu posts en una publicació digital assegurant que l'han posat alguna part del cos com la bandera del Japó.
A vegades cal informar-se una mica i procurar saber què ha passat en realitat, no creus? Ja saps quin tren no has d'agafar la propera vegada ;)
A vegades cal informar-se una mica i procurar saber què ha passat en realitat, no creus? Ja saps quin tren no has d'agafar la propera vegada ;)
+7
-2
Marc, 03/05/2011 a les 14:49
Ja fa anys, quant jo era estudiant, em va passar això:
Se m’havia acabat un abonament de deu viatges Girona-Figueres. Anava de Figueres a Girona, però me‘n havia oblidat, que no tenia bitllet vàlid, me‘n vaig adonar quan el tren ja era a l‘andana. Vaig pujar, doncs, “sense bitllet“. A més, és veritat que no portava prou diners, aquell moment, ni cap carnet -no en portava sempre-. Mea culpa.
Arribàvem a Girona, i se’m va acostar un revisor (perdó “interventor en ruta”). Li vaig explicar quin problema hi havia, amb educació, però em va etzibar:
-Claaaaarooooo, passas de todo ¿no? ¡Pasas de todo, pasas de todo, ya, ya!
Immediatament s’aixecà un individu molt petitet i rabassut, amb ulls esparverats -una espècie de losantos, però atlètic, fort- i em va tòrcer el braç. En aquell moment arribàvem a Girona, i el paio em va portar fins a la porta cridant:
-¡Va sin dinero y sin documentación,! ¡Eh, eh, va sin dinero y sin documentación!
Alguns dels viatgers que pujaven, però, se li van encarar:
-I vostè qui és? Què crida, què vol, vostè?
No he sabut si era un policia o detectiu de la companyia, en tot cas, vaig baixar i marxar tranquil.lament cap a casa sense que ningú em digués res més. En canvi vaig veure des de baix, a través de la finestra, que el nan gesticulava i s’enfrontava amb diversos viatgers, encara potser per culpa meva, perque m’anava mirant i assenyalant el dit.
D’allò em va quedar un tast , una intuïció del que pot ser viure com a marginal, en aquesta societat, i de com en són, de dats pel… sac alguns vigilants de l’ordre i la moral.
***
Jo no tenia raó, molt bé, i tot va acabar que vaig fet el viatge gratis il.legalment.
Però el cas del benvolgut Matthew és una manifestació més dels caps quadrats que exerceixen en aquests transports públics, que tenen dues característiques: A) Fer suportar els viatgers els resultats de totes les informacions imprecises, ambigüitats, classificacions complicades, tarifes diverses, canvis etc. que s’empesquen i que la gent no té per què saber amb tanta precisió. B) Fer-se fonedissos, escàpols i invisibles quan hi ha un problema real de seguretat o d’informació, d’aturades, retards i coses estranyes. Llavors ningú sap com s’amaguen tan bé, ni el gran Houdini.
Se m’havia acabat un abonament de deu viatges Girona-Figueres. Anava de Figueres a Girona, però me‘n havia oblidat, que no tenia bitllet vàlid, me‘n vaig adonar quan el tren ja era a l‘andana. Vaig pujar, doncs, “sense bitllet“. A més, és veritat que no portava prou diners, aquell moment, ni cap carnet -no en portava sempre-. Mea culpa.
Arribàvem a Girona, i se’m va acostar un revisor (perdó “interventor en ruta”). Li vaig explicar quin problema hi havia, amb educació, però em va etzibar:
-Claaaaarooooo, passas de todo ¿no? ¡Pasas de todo, pasas de todo, ya, ya!
Immediatament s’aixecà un individu molt petitet i rabassut, amb ulls esparverats -una espècie de losantos, però atlètic, fort- i em va tòrcer el braç. En aquell moment arribàvem a Girona, i el paio em va portar fins a la porta cridant:
-¡Va sin dinero y sin documentación,! ¡Eh, eh, va sin dinero y sin documentación!
Alguns dels viatgers que pujaven, però, se li van encarar:
-I vostè qui és? Què crida, què vol, vostè?
No he sabut si era un policia o detectiu de la companyia, en tot cas, vaig baixar i marxar tranquil.lament cap a casa sense que ningú em digués res més. En canvi vaig veure des de baix, a través de la finestra, que el nan gesticulava i s’enfrontava amb diversos viatgers, encara potser per culpa meva, perque m’anava mirant i assenyalant el dit.
D’allò em va quedar un tast , una intuïció del que pot ser viure com a marginal, en aquesta societat, i de com en són, de dats pel… sac alguns vigilants de l’ordre i la moral.
***
Jo no tenia raó, molt bé, i tot va acabar que vaig fet el viatge gratis il.legalment.
Però el cas del benvolgut Matthew és una manifestació més dels caps quadrats que exerceixen en aquests transports públics, que tenen dues característiques: A) Fer suportar els viatgers els resultats de totes les informacions imprecises, ambigüitats, classificacions complicades, tarifes diverses, canvis etc. que s’empesquen i que la gent no té per què saber amb tanta precisió. B) Fer-se fonedissos, escàpols i invisibles quan hi ha un problema real de seguretat o d’informació, d’aturades, retards i coses estranyes. Llavors ningú sap com s’amaguen tan bé, ni el gran Houdini.
+7
-4
Anònim, 03/05/2011 a les 14:28
Esteu al primer mon. No feu riure¡¡¡¡¡¡¡
+7
-18
Anònim, 03/05/2011 a les 14:27
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
+11
-1
Antón, 03/05/2011 a les 13:19
Aixó es el trspàs tan famós que va aconsseguir el tripartit i, amés a bombo y platillo,Matthew, aixó es el que ens han deixat,
+12
-0
Carles Viñals Casado, 03/05/2011 a les 11:00
...ja fa temps hauríen cremat els trens amb els revisors a dintre, però està vist que suportaran això i molt més, pagant i callant. No en va són catalans.
+18
-0
Josep Montmany, 03/05/2011 a les 08:28
He de fer aquest recorregut més d’un cop per setmana. Es freqüent tot el que t’ha passat. Imagina per un moment quina seguretat ofereix el trajecte que quan arribes a Barcelona no hi ha policia, sort que no has hagut d’atracar algun viatger per fer-te amb la pasta.
Aprenc la lliçó: A partir d’ara portaré el teu llibre per si em canvien de ruta a conveniència (de totes maneres hi posaré un bitllet de 20 per fer de punt!)
Per cert amb 22,60 eurets pots fer el viatge amb cotxe PARTICULAR, estalvies diners i fixes tu l’horari.
Aprenc la lliçó: A partir d’ara portaré el teu llibre per si em canvien de ruta a conveniència (de totes maneres hi posaré un bitllet de 20 per fer de punt!)
Per cert amb 22,60 eurets pots fer el viatge amb cotxe PARTICULAR, estalvies diners i fixes tu l’horari.
+18
-0
Josep Brâut, 03/05/2011 a les 08:28
Jo això ho vaig veure i viure a l'estació de Terrassa. Els revissors eren tres i només demanaven el bitllet a senyores grans. En multaren a dues.
Als nois joves, sobretot els que anaven en grup, no els van destorbar, tot i que no tenien bitllet! Sé que no tenien bitllet perquè van saltar per a poder passar la porta de sortida.
Als nois joves, sobretot els que anaven en grup, no els van destorbar, tot i que no tenien bitllet! Sé que no tenien bitllet perquè van saltar per a poder passar la porta de sortida.
+19
-2
Joan Crosta, 03/05/2011 a les 05:02
Preguem per CiU, i que a primers d'any tingui el que cal i fotin fora a la RENFE d'una p. vegada. Que els espanyols es fotin al c.. el seus trens de la Srta. Pepis. Aquesta actuació del revisor és propi d'ells, atracaments amb "mando i ordeno" pel sol fet d'haber decidit canviar la categoria del tren per reial decret.
Autor
Matthew Tree
Va néixer a Londres al final de 1958, es va ensenyar el català el 1979 i va començar a escriure en aquest idioma el 1990. Ha publicat dues novel·les, un recull de contes, una autobiografia, una diatriba contra la feina i un assaig sobre el racisme, entre d'altres coses. El seu últim llibre és un recopilatori de textos sobre Catalunya, publicats en anglès, i inèdits fins ara en català: Com explicar aquest páis als estrangers (2011).
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
