El dret a la salut, un dret que fa referència tant a l’absència de malalties com al fet de disposar de condicions de benestar físic, mental i social, és un dret reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans i reforçat per múltiples acords, convenis i altres declaracions internacionals.

El respecte d’aquest dret per part dels estats s’avalua a partir de criteris de disponibilitat, accessibilitat, acceptabilitat i qualitat. La disponibilitat fa referència als equipaments, centres, béns i programes de salut i també al personal qualificat i ben remunerat. L’accessibilitat fa referència al fet que cal atendre el conjunt de la població i garantir la no discriminació, l’accessibilitat física, l’accessibilitat econòmica i l’accés a la informació. L’acceptabilitat té relació amb aspectes com l’ètica o la confidencialitat. I, finalment, la qualitat té a veure amb la qualitat des del punt de vista científic i mèdic i sanitari.

I per què dic tot això? Doncs perquè tinc la impressió que darrerament el Govern del nostre país, i potser també alguns comentaristes i alguns ciutadans i ciutadanes, s’obliden que, quan parlem de la salut, estem parlant d’un dret humà universal que els estats han de garantir; del primer i més bàsic de tots els drets humans reconeguts!

Diria que, excepte els més rics i poderosos, la majoria de catalans i catalanes som plenament conscients que estem en una situació de crisi general perquè directament o indirectament en patim les conseqüències cada dia. Ara bé, precisament per això, no podem deixar que els serveis públics que garanteixen drets universals en pateixin les conseqüències.

I, molt em temo que si les retallades que proposa el Govern en el servei públic de salut van endavant, unes retallades que al Consorci Hospitalari de la nostra comarca es podrien traduir en una aportació d’uns 5,6 o 6 milions d’euros menys (convé recordar que l’aportació del Govern per habitant i any a la nostra comarca ja és més baixa que a d’altres comarques!), les conseqüències seran greus per a tots els usuaris i afectaran els nostres drets. Menys altes hospitalàries, menys operacions, menys proves per valorar i detectar una malaltia, més temps d’espera, no substitució de les baixes per maternitat o les jubilacions... seran algunes de les moltes actuacions que poden tenir conseqüències importants.

Pretendre aplicar, com fa el Govern, una retallada lineal en la despesa a tots els centres hospitalaris és sinònim de voler fer creure a la ciutadania que fins ara s’han lligat els gossos amb llonganisses o que, fins i tot, que es malbarataven els recursos... No conec a fons el Consorci Hospitalari de Vic, però, he estat usuària indirecta dels serveis que presta i estic convençuda que ja s’ha fet i s’està una gestió molt acurada de la despesa i, per tant, ara no es pot pretendre fer una reducció sense que això afecti la qualitat del servei.

Mentrestant, el mateix Govern que pretén aplicar aquestes mesures ha eliminat l’impost de successions o continua afirmant que abaixarà l’IRPF de les rendes més altes, per posar només dos exemples de recursos que, de ben segur, es podrien destinar a la salut!

Rectificar és de savis. Esperem que el Govern “dels millors” faci marxa enrere amb les propostes de retallada. Amb la salut no s’hi juga!