La Casa Blanca va ensenyar-nos abans d'ahir el certificat complet de naixement del president Obama, nascut a l’hospital Kapiolani de Honolulu, Hawai, el 4 d’agost de 1961. Fins i tot els editorialistes del Wall Street Journal felicitaven avui al president per la seva decisió. Recordaran que durant la seva ascensió-llampec del senat estatal d'Illinois a la presidència dels Estats Units en escassos quatre anys, va agafar una certa embranzida, entre grups anomenats “birthers”, la idea que Obama no era elegible pel càrrec perquè no havia nascut als Estats Units (la Constitució estableix que només poden ocupar el càrrec els natural-born citizens). Ara sabem que la Constitució pot dormir tranquila amb Obama a la Casa Blanca. Bé.

El fenomen que em crida l'atenció, per això, és l'emprenyada d'opinadors diversos que hem hagut d'aguantar cada vegada que algú demanava garanties que el president era realment nascut als Estats Units. Com si fos una falta de respecte, un atac racista i la mostra de la immaduresa política dels sectors menys contents amb el president Obama. Entenc les crítiques d’alguns estrategues conservadors a posar massa èmfasi en l’assumpte, però no la voluntat d’excloure completament la pregunta de la discussió.

La idea d’obligar polítics a presentar paperassa per acreditar la seva idoneïtat pel càrrec no va començar pas amb el Tea Party i els anomenats “birthers”, naturalment. L’any 2004, quan Bush optava a al reelecció, alguns periodistes van voler comprovar, amb documents, que Bush no s’havia escaquejat del seu deure amb les forces armades. Al final l’assumpte no va acabar amb la carrera del president Bush, com somiaven els ambiciosos periodistes, sinó amb la del periodista Dan Rather, per explicar una història basada en documents falsos. L’ambició periodística també va llegar-nos detalls ben específics sobre l’estructura legal del patrimoni del vicepresident Dick Cheney, per esbrinar si conservava o no algun interès financer indirecte a Halliburton quan era vicepresident. No.

Tots són dubtes legítims, no veig perquè ha de ser de mala educació que vulguem proves, i més quan són tan fàcils d'aconseguir com un certificat de naixement, i es tracta de determinar la pregunta imagino que més elemental per determinar l'idoneïtat d'un candidat: si pot optar legalment al càrrec o no. Sí, assumpte següent.