Catalunya és un país petit, però no hi fa res i, a més, té en el FC Barcelona un equip de futbol grandiós que ho és per moltíssimes raons. La primera, i la més immediata, perquè ha sabut sobreposar-se a totes les murrieries i el joc brut que li han fet des de Madrid i del madridisme durant tota la temporada, amb una virulència insòlita i inacceptable aquestes darreres setmanes, i, sense perdre en cap moment ni l’elegància fora del camp ni la brillantor del seu joc a dins, ha donat una lliçó magistral de futbol i de comportament al Reial Madrid i al seu entrenador José Mourinho. La victòria per 0 a 2 al Santiago Bernabéu deixa el Barça a les portes de la final de la Lliga de Campions, de Wembley, només pendent del partit de tornada de dimarts al Camp Nou.

Més enllà del resultat, el Barça és un equip grandiós perquè ha sabut aixecar-se després d’haver perdut la final de la Copa del Rei, tot just fa una setmana, i ho ha fet en el moment més precís, quan la pressió del madridisme era més asfixiant i quan en el barcelonisme hi havia alguns signes de nerviosisme, i en la competició més adequada, la Lliga de Campions, que és la competició de clubs de més prestigi internacional i la que marca la supremacia del futbol mundial.

I el Barça és grandiós perquè ho ha fet sense perdre cap de les seves senyes d’identitat. Els blaugranes no s’han acovardit i s’han ficat a la gola del llop i s’han posat a jugar-hi a futbol, i amb la pilota als peus, han convertit l’estratègia del joc ras i coça al cap i els arguments de no tallar la gespa i no regar el camp i el recurs de la intimidació i del tocar el que no sona, en els disbarats i i les carallotades d’un tècnic i una institució que es mostren desesperats i impotents davant de la superioritat, incontestable i rotunda, del FC Barcelona.

Des de casa veig el campanar de l’església del poble i, efectivament, des de l’eixida veig el campanar del poble veí, encara que no arribo a veure'n l’església perquè aquell és un poble un punt curiós, té una església sense campanar i un campanar sense església. El país és ben petit, però ens agrada així i n’estem orgullosíssims.