Bar La Concha. Un bar-restaurant de les rodalies de la Plaça Reial de Barcelona. És un quart de deu del matí. No fa ni fred ni calor. El bar és gran i fosc. Té una barra llarga i un saló ample, amplíssim, escoltat per tres columnes de ferro colat que li donen un aire de cafè antic. És fosc. Regna una mena de penombra color de xocolata barata d'Andorra. Una empanada gegant dóna la benvinguda als clients. L'empanada té pinta d'haver estat profanada de la tomba de Tutankamon.

A la barra hi ha una noia morena que destrossa el castellà. És d'aquelles que quan no fa res, es planta rere la barra tot mirant el públic amb les mans agafades a tocar dels ronyons. Entren els clients i espera a dir bon dia quan els clients li diuen a ella. Potser és un zombi. Potser ha estat afectada per un virus alienígena d'aquests que corren pels polígons industrials els divendres a la nit. Té pinta de gaudir de la festa en les àmplies avingudes industrials de Cornellà.

Desmenjada escolta la comanda del client aclucant els ulls, sense cap mena de gràcia ni simpatia. Sense gracilitat- el virus afecta amb agressivitat- fa el que li encomanen. Una tasca no gaire dura: un tallat amb llet natural. El client, que la veu a venir, li aclareix que la llet natural és un concepte abstracte simple. Vol dir directament de l'ampolla, sense escalfar. La noia belluga el cap en senyal d'haver entès l'aclariment. Quan acaba de caure el cafè, amarg i aspre, pregunta al client: "la leche, me ha dicho que caliente no, verdad?". El client respira fort, aixeca els ulls i li diu que sí després d'interpretar la complexa sintaxi de la cambrera. Li serveix el tallat. Posa el got en un platet. Posa en un cantó el sobret del sucre, i sobre el sobret la cullereta.

El client mira l'obra d'enginyeria. L'analitza. Aquella obra mental pot esdevenir apocalíptica. La situació de la cullereta sobre el sobret de sucre no respon a cap lògica. No té ni cap ni peus. Si un plat és rodó, el sobret pot anar a una banda i la cullereta a un altra. És geometria variable, simple i senzilla.

Si el client segueix la pauta de conducta induïda per la cambrera, primer haurà de desplaçar la cullereta a una banda. Segon haurà d'agafar el sucre, bellugar-lo, obrir-lo i abocar-lo. Tercer deixar el sobret buit sobre el platet. Quart agafar la cullereta i remenar. Fins i tot, l'operació es pot complicar més si intenta obrir el sobret amb la mateixa mà que ha agafat la cullereta. Les opcions del funambulisme encara no te les demanen per fer un cafè. Si el sobret i la cullereta estan a dues bandes del platet, l'operació és molt més senzilla, amb dos moviments de canell el client enllesteix la preparació del tallat.

La pregunta és clara: Per què posen la cullereta sobre el sobret de sucre? Pel mateix motiu que no ens paguen el fons de competitivitat. La consagrada incompetència.