Les emocions depenen molt més de les expectatives que ens fem que no pas del valor exacte dels fets. Això que acostuma a ser vàlid per a totes les activitats humanes, en el futbol apareix exagerat perquè el futbol estrafà els comportaments fins a la caricatura. N’hi ha hagut prou amb un parell de resultats “imprevistos” per a què el pèndol emocional culer hagi anat de l’eufòria al cangueli; i del cangueli a l’eufòria, el pèndol emocional merenga. És clar que la temprança no és una virtut futbolística.

El Barça i el Madrid han disputat la meitat dels seus quatre enfrontaments. En el partit de Lliga els blaugranes van ser molt superiors i només els hauria de recar no haver sabut doblegar els madridistes en cap de les moltes ocasions que van tenir. I en la final de la Copa del Rei no van ser inferiors, ben al contrari, van fer el seu futbol i si bé a la primera part els blancs els van saber contrarestar molt bé, a la segona ja només es van poder defensar. Però, el títol se’l va endur el Madrid d’un contracop a la pròrroga i el pèndol emocional va agafar embranzida. I ara només ha calgut que el Madrid golegés el València (3 a 6) i el Barça sués per superar l’Osasuna (2 a 0) per a completar el moviment.

Si les emocions depenen de les expectatives, aquestes neixen i creixen de la necessitat que tenim d’anticipar-nos als resultats. Volem saber què passarà i ens hi neguitegem d’una manera absurda, com si saber de quin mal ens hem de morir ens hagués de tranquil·litzar. Això és perquè ens fa més por el patiment que ens imaginem que no pas el desenllaç en ell mateix. I no ens adonem que amb aquesta captinença ens neguem el plaer, pel que fa el cas, d’un partit de futbol disputat per dos dels millors equips del món i de la història, amb la gran sort de que un dels dos és el nostre.

El desenllaç de les semifinals de la Lliga de Campions entre Barça i Madrid és tan imprevisible avui com fa una setmana. L’únic que han canviat són les expectatives que culers i merengues s’havien fet abans de començar els quatre enfrontaments. Però això, ja ho havíem vist a venir.