Un del principals eixos d’actuació del Govern per assolir el compromís d’aixecar Catalunya pivota sobre la sostenibilitat financera i la solvència de la pròpia Administració i de la societat i l’estat del benestar.  Les administracions dels últims set anys no van adoptar les polítiques d’austeritat que la situació econòmica requeria, ans el contrari, van augmentar desmesuradament la despesa generant un important augment del dèficit i l’endeutament.

El sistema sanitari públic no és aliè a aquesta situació, i dins del pla per redreçar les finances públiques i garantir l’estabilitat, i per acomplir el dèficit públic previst de l´1´3 % per al 2011, ha de proposar mesures de reajustament del pressupost. En els últims anys es va gastar molt més del pressupost disponible, amb el que el dèficit i endeutament del sistema sanitari és elevadíssim.

Vagi per endavant que no es proposa suprimir prestacions, sinó reordenar, reorganitzar i racionalitzar els serveis sanitaris. L’impacte més elevat recaurà en la simplificació de les estructures administratives i es prioritza l’atenció als ciutadans i la prestació de serveis sanitaris de qualitat. També s’incidirà en millorar  la gestió de farmàcia.

En el conjunt de territoris sanitaris, no totes les institucions i entitats proveïdores de serveis es troben en aquests moments en la mateixa situació. El marge de retallada que poden assumir no és homogeni. L’anàlisi de la situació en el punt de partida que ens trobem ara ens permet concloure que “no totes han fet els deures quan tocava o no els han fet igual de bé”.

Dit això, el que cal propugnar és que davant l’anunciada retallada del 10%, hi ha argumentacions i raonaments suficients com per plantejar que no ha de ser de tipus lineal per a tots. En alguns llocs pot ser inferior i en d’altres ha de ser superior.

La situació actual requereix d’un pla de mesures urgents, enèrgiques i decidides, amb reajustament pressupostari perquè puguem disposar d’un model sanitari sostenible, que la mala gestió dels darrers governs ha posat en perill. Però la retallada no ha de ser lineal i en el cas d’Osona i del Consorci Hospitalari de Vic l´impacte hauria de ser inferior.

Hi ha uns punts argumentals molt clars i que sustenten la hipòtesi ultima i que és de justícia conèixer. El valor mitjà de la càpita que rep Osona està molt per sota de la mitjana de la Catalunya Central o del conjunt de Catalunya. Osona rep uns 900 euros per habitant i any mentre que la mitjana està al voltant dels 1.100 euros per habitant i any. Una altra dada a saber és que el conjunt d’Osona presenta el consum més baix de receptes per habitant i any.

El Consorci Hospitalari de Vic està fent des de fa temps adequadament els deures per adaptar-se  a la situació de crisi econòmica global, que alguns van tardar a reconèixer o que van intentar tractar amb mesures desencertades. Les mesures per fer front a la retallada pressupostaria, que haurà d’afrontar en major o menor percentatge, estan pensades per tal que l´impacte sobre la població, el personal i la prestació de serveis sigui mínim, amb manteniment de la qualitat.  Es requerirà un esforç per part de tothom per a ajudar a la contenció de costos. Es tracta de reordenar i racionalitzar els consums, atenent el seu cost-eficiència, reorganitzar serveis i adoptar mesures organitzatives, amb coherència.

En definitiva, el Consorci Hospitalari de Vic està estudiant les mesures i solucions menys impactants i no es planteja com objectiu prioritari reduir personal i sí optimitzar el sistema .