Alemanya, com a país, té una fama que jo no negaré, però ens hem d’allunyar del simplisme que fa del mite una aplicació quotidiana. Els països tenen interessos i fan jugar el que calgui al seu favor.

L’economia alemanya en conjunt presenta unes dades conjunturals millors que la resta de països de la zona euro, en bona part perquè no va caure de ple en la disbauxa immobiliària (França sembla que tampoc); la memòria potser més resistent en el seu cas, de la crisi dels 90 la va mantenir al marge i li va fer transformar la seva economia a mitjans d’aquella dècada fent-la més intensivament exportadora. En canvi va caure de peus a la galleda financera i els seus principals bancs van ser ferits i alguna entitat va haver de passar per la “morgue”.

Que Alemanya ha surat la crisi millor, no n'hi ha cap dubte; que la seva especialització i alt nivell industrial li ha permès compensar amb exportacions el que el seu mercat interior no encaixa a causa de les congelacions salarials des dels 90, també. Amb dades publicades per Patrick Artus (Natixis CIB), Alemanya ha mantingut una proporció en valor afegit brut de les manufactures superior a la de la resta de la zona euro, també en nombre d’empleats en percentatge del total. El cost salarial unitari total s’ha mantingut al voltant del de l’any 1999, tota una dècada, i des de 2009 no ha augmentat més d’un 5%, mentre que a la zona euro sense Alemanya ha crescut progressivament fins ser un 30% superior en els darrers anys. Des del 1999, el creixement del salari real per càpita d’Alemanya ha estat inferior (fins i tot amb decreixements) al de la resta de la zona euro com a conjunt.

A més el preu de les cases pràcticament no havia variat a Alemanya entre 1999 i 2009, mentre a la zona euro s’havien multiplicat per 2,5. Hi ha altres indicadors menys complaents amb l’economia alemanya, com una taxa d’atur inversa a la de la zona euro, que entre el 2003 i el 2006 superava el 9 per cent, amb un pic de l'11 per cent al 2005. Al 2010 aquestes dades s’havien invertit. I ara alguns analistes comencen a pensar si no tornaran a canviar les tornes.