Actualitzat el 03/11/2006 a les 11:36h

Estimada Maria: aquest dijous, dia dels difunts, ens hem aplegat tots a la teva parròquia de Sant Hipòlit, per pregar per tu. Ho hem fet tantes vegades! Des del dia en què vàreu tenir l'accident de cotxe amb la Dolors, pels temps de la vostra llarga convalescència i la vostra recuperació, i sobretot en aquests darrers dos mesos i mig que s'han fet tan llargs, per a nosaltres, i per a tu també.

Però sempre ens ha admirat la teva capacitat de sofriment, però no com un gest heroic que tu volies tenir, sinó com la persona de fe que ets, Maria, i que oferies els teus patiments a aquells que manquen encara a la creu de Jesucrist i per a la salvació del món. En aquesta llarga convalescència, de més de dos anys, has demostrat que creies i vivies el que tu predicaves als avis i als malalts; no era una teoria, no, era una forma de viure que tu comunicaves pels porus de la teva pell. Gràcies Maria pel teu testimoniatge. 

 

La teva vida, Maria, ha estat un reflex de l'altra Maria, la de Natzaret. Tu sempre ho vares voler així: atenta a les necessitats dels altres ‘no tenen vi!', encara et preocupaves, des del teu llit, del que passava al poble i a la parròquia, i continuaves pregant per tots nosaltres, en una pregària que, ara ho sabem, no s'acabarà mai i amb la que podrem comptar per sempre.

El teu nom, Maria, ho saps, significa ‘l'estimada de Déu', i no tan sols te'n deies de nom, sinó també de fets. Tant tu com les teves germanes us heu sentit sempre molt a prop de Déu o, millor encara, us heu volgut sentir ben a prop d'aquell que us ha creat i us ha donat la vida, no tan sols per a aquest món, sinó per a la vida eterna.

Maria, l'estimada de Déu, ara vius per sempre amb aquell que t'estima, i que ens estima. Tu ens faràs arribar, com la lluna fa arribar el reflex de la llum del sol, l'amor de Déu des del cel, al costat dels elegits.

El teu nom també podria significar ‘la qui estima Déu' o també ‘l'amor de Déu', perquè la teva vida en aquest món ha estat això, un reflex de l'amor de Déu, un seguiment fidel del teu mestre, el Crist: els teus intents d'entrar a la vida religiosa per al servei dels altres, la teva professió d'infermera t'ha posat a prop dels més necessitats durant tota la teva vida, una infinitat de cases de Sant Hipòlit i rodalia han comptat amb la teva presència en moments difícils, i sempre has deixat bon regust per allà on has passat. Moltes famílies que tu havies servit més enllà de la teva professió són avui aquí.

Potser per la teva vocació religiosa, potser pel teu desig de servei llançat als altres no et vares casar, i la teva vida es va convertir, des de casa teva, en un servei d'apostolat increïble. Vivies els vots religiosos sense ser de cap congregació, fidel i col·laboradora de la parròquia, on et trobarem tant a faltar.

El teu cognom, Musach, possiblement vulgui dir que tenies ànima de musich, d'amor per la música, per l'art, per la bellesa, pel bé, per la veritat. Els transcendentals que en diem en filosofia. La teva veu al cor de l'església era sempre un puntal de suport important, no hi havia condicions ni obstacles, tot servei. El teu amor per les plantes reflecteix el teu amor per la vida i per la bellesa: quantes cases no tenen plantes i flors que han sortit generosament de casa teva?

No has estat mare biològica, no vas entrar per aquest camí, però has estat una mare molt més gran, mare espiritual per a multitud de persones: avis, pares i mares de família i sobretot infants i joves, que tu has tingut a la catequesi. Em meravellava la teva capacitat de comunicació i de sintonia amb els més petits a qui ensenyaves la fe com una vivència radical i bàsica; una simpatia que continuava més enllà del que duraven les sessions a la rectoria. Has estat mare d'una multitud, aquella que et trobaràs al cel, perquè mentre eres a la terra et preparaves la teva família definitiva.

Font de vida espiritual per a tots els que tenien tracte amb tu, i en especial, en els moments de més sofriment, on calia donar la talla: visitadora de malalts, catequista, mare espiritual, confessora, donant bons consells al teu rector que ha après moltes coses de tu, membre durant anys de l'equip de pastoral...

I també Font de fe, d'esperança i de caritat per a la teva extensa família, en especial per als teus nebots, que tenies a prop teu de tant en tant, i hi tenies les teves xerrades, et preocupaves per la seva fe, per la seva vida, perquè fossin persones de vàlua, també de fortalesa interior basada en una bona formació cristiana; no perdies mai la teva vocació de padrina, de tieta-àvia, de marassa, desprenent amor en tot el que tocaves.

També recordarem la teva fortalesa de caràcter, sabies el que volies i ho perseguies, però també savies que de perfecte només ho és Déu, i per això acudies sovint al sagrament del perdó, per esmenar-te, esporgar l'arbre i continuar creixent.

Ara, Maria, continues creixent, ara tu ets la llavor sembrada en terra bona, ets el gra de blat que ha caigut a terra, però que no ha quedat sol, sinó que, ho pots veure, ha donat molt de fruit i en continuarà donant.

Ara, Maria, continuaràs essent per a tots nosaltres aquest mirall que ens fa arribar la llum i l'amor del Déu que ens és vida.

Gràcies Maria per haver-nos donat el teu testimoni.

Gràcies, Senyor, Déu i Creador nostre per haver-nos donat l'oportunitat d'haver entrat en la vida d'un dels teus elegits.

Fins aviat, Maria. Fins sempre, Maria.