Actualitzat el 30/10/2005 a les 09:44h

Quant a l'expressió gallegoportuguès, caldràrecordar que ha estat imposada per l'absorció de les terres galleguesdins l'òrbita hispanocastellana, perquè, si no, ara simplementparlaríem de portuguès, de la mateixa manera que segles enrereúnicament es parlava de galaica lingua, i , en certs moments de la Baixa Edat Mitjana, es parlava de llengua valenciana perdesignar la totalitat de la nostra llengua, cosa que no impedeix que,actualment, la denominació més generalitzada sigui la de llengua catalana.

El que és cert és que la denominació de les llengües és d'allò mésvariada i obeeix a múltiples raons. I que, també, es presta a les mésbarroeres manipulacions. Un exemple claríssim és la presència de ladenominació «valenciano», amb la seva corresponentversió, en gran part de les pàgines i llocs web dependents del governcentral –des del web de Muface al del BOE, per exemple–; versió que apenes es diferencia de la catalana per ridícules qüestions menors, ambla mateixa entitat per exemple que la diferència en el tractament entrecastellà i andalús –allò de «¿cómo estais ustedes?», en lloc de «vosotros».Us imagineu que des de la Generalitat principatina es fes un web ambversions diferenciades en castellà i andalús? Oi que seria surrealista?Doncs així mateix és com obra el govern central, i el que podriaarribar a passar amb la nostra llengua si triomfessin les tesis delsqui defensen la denominació català-valencià, ja que quedaria expedit el camí per a una possible fragmentació.

Com deia Aracil: «Tu eres nilóticosahariano. Te lo digo yo chaval, que de eso entiendo mucho». Imagineu-vos el posat del nilòtico en qüestió: el mateix que hauríem d'adoptar els «nadius» d'aquest país –o països– davant certes ridiculeses terminològiques.