La setmana passada vam tenir novetats sobre la controvèrsia permanent als Estats Units pel que fa a la relació entre governs i religions. El cas Arizona Christian School Tuition Organization v. Winn et al, que el Suprem va decidir per 5 vots a 4.

Els fets: l’estat d’Arizona ofereix deduccions fiscals per les contribucions dels ciutadans a entitats benèfiques que donen diners a nens pobres  perquè s’eduquin a l’escola privada. El problema ve perquè algunes d’aquestes escoles les administren organitzacions religioses i això molesta als sentinelles de la separació Església-Estat, fins al punt que uns quants van acudir als tribunals al•legant que la deducció d’Arizona vulnera la Primera Esmena de la Constitució. Noti’s que l’esmena diu que “el Congrés no podrà fer cap llei relativa a l’establiment d’una religió”. El “Congrés”, no els “estats”. I “establiment d’una religió mitjançant una llei”, no “contribució indirecta a entitats propietat d’organitzacions religioses”. Un altre dia ja en parlarem, però el cas és que el Tribunal Suprem ha ampliat fins a límits francament divertits el significat de la clàusula. I ha considerat que la Catorzena Esmena de la Constitució convertia aquestes prohibicions a l’actuació del govern federal en limitacions a l’actuació dels governs estatals.

Sigui com sigui, el Suprem ha dit ara que el cas que ens ocupa ja anava una mica massa enllà en la interpretació creativa de la Constitució: el govern no finançava directament cap organització religiosa ni a través de subvencions ni de deduccions fiscals “a la pròpia organització religiosa”. Eren les entitats benèfiques (laiques) qui decidien a quines escoles donar els diners que rebien dels ciutadans: alguns anaven a escoles religioses, altres no. El fet que aquests diners els deixés d’ingressar l’estat en concepte d’impostos (per la deducció fiscal) no és suficient per al•legar una vulneració de la Constitució. Noti’s que si el Suprem hagués decidit d’altra manera, seria difícil no considerar que qualsevol contribució privada a una organització religiosa és il•legal, en el sentit que el govern ha decidit deixar-nos els diners (fixant un tipus impositiu inferior al 100%) quan se’ls podria haver apropiat en forma d’impostos i ara aquests diners serviran per finançar organitzacions religioses.

Per ser exactes, el Suprem no s’ha pronunciat directament sobre la constitucionalitat del sistema, simplement ha negat que els demandants puguin al•legar, pel simple fet de pagar impostos a l’estat, un dany directe (pels arguments anteriors) que els faculti per demanar la intervenció dels tribunals. La porta queda oberta a altres demandants que puguin al•legar aquest perjudici requerit, com podria ser el cas (dubtós) d’escoles no religioses que no hagin rebut diners. Veurem.