Ho escrivia la setmana passada, però ho repetiré: 10.000 voluntaris actius a tot Catalunya, treballant per la causa i perdent diners, i més de 800.000 voluntaris passius a tot Catalunya, anant a votar a una consulta que saben no vinculant, no mereixen el silenci administratiu. Ni el mereix qui va participar a la manifestació del 10-J ni ho mereixen les entitats, empreses –que també n'hi ha hagut- o mitjans que hem apostat per les consultes i apostem cada dia per la independència per una qüestió de sentiment.

Catalunya és un país de causes i voluntaris. És un país d'emprenedoria desinteressada també. Catalunya ja ha perdut la invisibilitat internacional i el govern tarda, encara que només sigui l'endemà, a donar resposta a un clam que, ara sí des de la capital, és inqüestionable. Més d'un quart de milió de persones votant a Barcelona no és una trobada d'escoltes, ni una calçotada, ni una jornada festiva per molt que els enemics –ara sí, ja són enemics quan neguen la màxima- s'entestin a ridiculitzar-ho. Són més vots que els que va obtenir CiU a Barcelona les darreres eleccions autonòmiques, són més vots que els que van obtenir la suma de la segona i tercera formació –PSC i PP- en aquestes mateixes eleccions.

Convergència ha de fer el salt i recuperar aquests "dos passos enrere" que diu Pujol que van respecte de la societat organitzada. Convergència s'ha de plantar davant d'Unió –queden gairebé 4 anys fins les properes eleccions- i treure-se'ls de sobre: que una cosa és que els aguantem com a hereus de Cambó i una altra diferent és que aguantin la cara traint ja no el país, sinó el moment que ens toca viure. Convergència és el partit amb més votants independentistes i ja no pot continuar sent ambigua. Sí més no, per respecte a la població.