Osona donarà una bona benvinguda al preservatiu femení? Segurament algú ha sentit a parlar alguna vegada del preservatiu femení però poca gent l’ha tingut entre les mans. Ara, el Ministeri de Sanitat i el Consell General de Col•legis de Farmacèutics han iniciat una campanya per promoure’n l’ús, que serveix per evitar els embarassos no desitjats i per protegir-se de les infeccions de transmissió sexual.

El preservatiu femení ha estat un dels mètodes anticonceptius més desconeguts i poc utilitzats que existeixen. Només un 1% de les dones el fan servir. La manera com s’utilitza (s’ha d’introduir el preservatiu amb l’ajuda d’una anella flexible que ha de mantenir-se a l’interior de la vagina i hi ha una segona anella menys flexible que ha de quedar en la part externa dels genitals), la poca disponibilitat del producte a les farmàcies i el preu que ha tingut fins ara no ha facilitat que fos un mètode fàcilment assequible.   

La campanya que s’ha iniciat recentment redueix el cost del preservatiu i ha aconseguit el compromís per part de les farmàcies de que en tindran en estoc. És a dir, que fins a dia d’avui hi havia força impediments per poder-lo utilitzar: si una persona decidia utilitzar el preservatiu femení solia trobar-se que al demanar-lo a la farmàcia no en tenien i els havien de demanar (cal dir que si la farmàcia en demanava al matí, a la tarda ja en tenia. Per sort, no trigaven gaire). L’altre impediment era el preu, ja que una caixa de tres unitats podia costar quasi 4 euros.

Ara aquests impediments desapareixeran però jo em pregunto si això facilitarà que s’utilitzi més... El preservatiu masculí ja té fama de que talla “el rotllo” durant la relació, per tant, el preservatiu femení també podria trobar la mateixa excusa.

De totes maneres, el preservatiu femení té un gran avantatge, a part de la seva fiabilitat (que és igual a la del preservatiu masculí, aproximadament un 99%): no està fet de làtex, per tant, totes aquelles persones que puguin tenir certa al•lèrgia a aquest material poden utilitzar el preservatiu femení sense problemes ja que està fet de poliuretà.

El que està clar és que si volem trobar inconvenients a un mètode anticonceptiu, sempre els podem trobar (i, sovint, sembla que estem molt disposats a buscar-los i trobar-los). Però seria possible trobar-ne els avantatges i donar a aquests mètodes l’oportunitat que es mereixen? Potser ens els podríem mirar amb bons ulls i tenir en compte que utilitzar aquests mètodes, sigui el que sigui el que vagi millor per cadascú, ens permetrà gaudir de la nostra sexualitat sense posar en risc la nostra salut i, repeteixo, si ens els mirem amb bons ulls, poden formar part del joc sense que “tallin el rotllo” a ningú. Seria possible?