Aquests dies es fa públic un document signat per tots els bisbes de Catalunya el dia 17 de gener passat, festa dels primers evangelitzadors de la nostra terra, com commemoració dels vint-i-cinc anys de la carta pastoral “Arrels Cristianes de Catalunya”.
 
Porta el títol: “AL SERVEI DEL NOSTRE POBLE”. En el moment de redactar aquestes lletres (primers d’abril), han sortit ja alguns comentaris. N’hi ha de tots colors, però en general són ben positius. Veurem si a partir d’ara n’hi hauràn més.....
 
Consta d'una introducció, cinc capítols i la conclusió. Seguidament en faig una breu síntesi, amb algunes remarques personals –en lletra cursiva- que he triat del extens text. Val a dir que tota la carta està farcida de cites de documents i al·locucions del Papa Benet XVI, n’hi he comptat més de vint.
 
S’inicia el document amb una Introducció,  Record de la carta “Arrels Cristianes de Catalunya”.
 
1.- Valoració de la nostra identitat col·lectiva.
 Igualment, en continuïtat amb els nostres predecessors, reconeixem la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, en el  sentit genuí de l’expressió, i defensem el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta, d’acord amb la doctrina social de l’Església.
 
2.- La contribució del Cristianisme i de l’Església.
Per tant, la fe cristiana no ha estat per a la nostra història, ni podrà ser-ho mai, un pur sentiment, ni tampoc una ideologia o un mite, sinó una veritable força transformadora de la persona humana, de la cultura i de la societat.
 
3.-El testimoni d’Antoni Gaudí i la Sagrada Família.
Tal com ha explicat Benet XVI, Gaudí va voler unir la inspiració que li arribava dels tres grans llibres en els quals s’alimentava com a home, com a creient i com a arquitecte: el llibre de la natura, el llibre de la Sagrada Escriptura i el llibre de la Litúrgia.
 
4.- La fe cristiana i alguns reptes actuals
Aquest capítol està subdividit en vuit apartats, faig una remarca de cada un:
 
A.- Consolidació de la democràcia participativa.
Aquest oblit es fa ben palès ocasionalment, amb motiu del descobriment de casos de corrupció o en les anàlisis profundes de la mateixa crisi econòmica. Però també és efectiu d’una manera subtil i invisible quan es legisla i es governa només amb criteris positivistes i pragmàtics.
 
 B.- Per una laïcitat positiva.
En  tot cas, una sana laïcitat demanarà almenys el reconeixement del dret de ciutadania als cristians com a tals, considerats tant individualment com en grup, amb els drets i els deures que es reconeixen a tots els ciutadans.
 
C.- La diversitat de valors, d’estils de vida i de creences.
Probablement, els desafiaments que ens presenta una cultura que es vol construir sense Déu són avui el repte cultural més important que haurem d’afrontar en el futur immediat i ja ens hi vam referir en el nostre anterior document “Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor”
 
D.- El fenomen polièdric de la globalització.
El missatge de l’Evangeli és un missatge amb vocació universal i l’Església, per la seva catolicitat intrínseca, aspira a aquesta universalitat i a irradiar el tresor que hi ha en el seu interior a tots els pobles de la terra, tot respectant i valorant la singularitat de totes les cultures.
 
E.- Els fluxos migratori.
 Òbviament, aquests treballadors no poden ser considerats una mercaderia o una mera força laboral. Per tant, no han de ser tractats com qualsevol altre factor de producció. Qualsevol emigrant és una persona humana que,com a tal, té drets fonamentals inalienables que han de ser respectats per tots i en qualsevol situació.
 
F.-La crisi econòmica tan greu que patim. 
La greu crisi econòmica que travessa el món i colpeja persones i poblacions ha fet més palesa la precarietat de la nostra societat globalitzada, que sembla escapar al control dels estats i d’altres institucions internacionals.
 
G.- La família i l’educació. 
(cita de Benet XVI, Barcelona, novembre 2010). “l’amor generós i indissoluble d’un home i d’una dona és el marc eficaç i el fonament de la vida humana en la seva gestació, en el seu infantament, en el seu creixement i en el seu terme natural. Només on hi ha amor i fidelitat neix i perdura la veritable llibertat.
 
H.- Equilibri ecològic amenaçat.
(cita de Joan Pau II).  Les decisions sobre les relacions amb el nostre medi ambient - consum, estalvi i inversions  - han de respondre a la recerca de la veritat, la bellesa, la bondat i la comunió amb els altres homes, i han de referir-se sempre a estils de vida inspirats en la sobrietat, la temprança, l’autodisciplina, tant en l’àmbit persona com social.
 
5.-Crida a viure i practicar l’Evangeli de l’esperança.
En moments de crisi econòmica, moral i política ben preocupants, ens cal anunciar l’esperança.-
 
CONCLUSIÓ. Ara els pastors de les diòcesis amb seu a Catalunya sentim la urgència de revifar aquestes arrels, i d’impulsar noves iniciatives evangelitzadores, amb esperit de servei, per el bé del país, de la seva cultura, i sobretot de totes les persones que hi viuen.
 
Es clou el document amb l’afecte dels “pastors” a tot el “ramat” que tenen encomanat amb la següent benedicció:  Que el Senyor beneeixi els nostres propòsits i la Mare de Déu, venerada a la nostra muntanya santa de Montserrat i als innombrables santuaris de la nostra terra catalana, ens acompanyi i ens sostingui en el camí del servei al nostre poble!
 
Tant de bo aquestes aspiracions siguin una realitat. Que Déu i faci més que nosaltres....!