"No us penseu pas que hagi vingut a portar pau a la terra; no he vingut a dur pau, sinó espasa. Perquè he vingut a desunir l'home del seu pare, i la filla, de la seva mare, i la nora, de la seva sogra; i els enemics de l'home seran els de casa seva. qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi; qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi; i qui no pren la seva creu i no segueix darrera meu, no és digne de mi.  Qui trobi la vida, la perdrà, i qui hagi perdut la vida per causa meva, la trobarà. St. Mateu 10, 34-39

 

Són les vuit del vespre d'un dimarts. Sona el telèfon. A l'altra banda de la línia cel·lular un històric militant d'Unió comenta cofoi: "Vila d'Abadal demostra que tota la Gàl·lia no està ocupada".

És la reacció d'un capdavanter del moviment sobiranista dins UDC a l'article de l'alcalde de Vic, dirigent d'UDC i diputat al Parlament, en què contradiu la doctrina de Josep-Antoni Duran i Lleida respecte les consultes sobiranistes. Hi ha vida sobiranista dins Unió llevat de l'inconvenient que suposa la disciplina imposada pel politburó dirigida pel de la Franja. I ara s'esperona.

Darth Vader, usuari alegre del costat fosc de la força, té ara més contestataris, reforçats pel nou evangeli del Mestre Ioda. Aquest és el cas del barrufet carlí, que -en una línia molt diferent al del barrufet cabró solidari- ha traspassat una gruixuda línia vermella.

Preocupat ha d'estar Darth Vader quan el nét d'un dels fundadors del partit que dirigeix planta cara a la glossa oficial del confederalisme que pràctica l'imperi. Els barrufets són perillosos i més quan mostren el seu adjectiu com a bandera. Després del 22 de maig, el barrufet carlí pot catalitzar altres barrufets que llegeixen els evangelis i no per això deixen de ser sobiranistes. Ai... els barrufets que recorden Sant Mateu i que gosen no anar a la processó del Sant Cristo Gros...