El resultat de les eleccions al Parlament va tocar de ple el PSC. Malgrat que totes les enquestes anunciaven un càstig sever, José Montilla no s’ho va acabar de creure en cap moment. El tripartit va entelar els seus números vermells, va mantenir les inversions amb alegria i inconsciència totals i va assumir compromisos sense assignacions pressupostàries. De tot això, en va dir “obra de govern”. Però amb tot això, com es va poder veure després, no n’hi va haver prou. Els resultats electorals dels tres partits que integraven l’executiu van ser dramàtics. Esquerra i el PSC van rivalitzar per veure qui queia més baix. I ja se sap, cap avall no hi ha sostre.

La mateixa nit electoral els socialistes van quedar estabornits. José Montilla va anunciar que no revalidaria el càrrec de primer secretari. Però no va renunciar a intentar controlar la desfeta. En lloc de deixar el liderat del PSC al Parlament en mans de Montserrat Tura, que havia estat la segona de la llista per Barcelona i el principal valor “catalanista” electoral, Montilla, una vegada més, va recórrer a Joaquim Nadal, que no desperta cap suspicàcia hereditària, però que igual apaga focs que talla flors. Des d’aquell moment el PSC ha quedat en suspens, a l’espera de veure què passarà en les eleccions municipals i com pairan els quadres del partit el congrés que es farà tot seguit.

Aquesta situació incerta, però, ha derivat en alegria. Ara afirmen els dirigents socialistes que estaven malament però que la mala gestió del govern d’Artur Mas els ha donat aire i vida. I que estan més que bé. Angelets. La prova que no tiren cara a l’aire és l’oposició que perpetren. José Montilla es dedica exclusivament a atacar el nou president, acusant-lo de “neoliberal” o de fomentar “la divisió del país”. Els mateixos arguments que el van portar a la derrota. El paper de Joaquim Nadal és encara més galdós. Dia sí dia també l’estaca fins al mànec. L’última espifiada ha estat acusar el govern d’inventar-se que Zapatero els ha demanat que retallin els pressupostos el doble del que tenen previst. L’endemà mateix una carta del secretari d’Estat d’Economia dirigida al conseller Mas-Culell, hàbilment filtrada a La Vanguardia, desmentia el lampista de guàrdia. Si això és estar bé, Zapatero té una salut de ferro.