Actualitzat el 03/04/2011 a les 00:01h

Els joves demòcrates de Gràcia

Al meu barri, baquetejat durant trenta anys pels diversos consistoris suposadament progressistes, ecologistes i d'esquerres, els joves han dit prou! I ho han fet d'una manera molt digna, pacífica i democràtica. Aquest dijous vaig poder assistir a la cloenda que van celebrar a la plaça de la Vila (nom absurd de l'eterna plaça d'Orient, després rebatejada com Rius i Taulet) dels actes programats durant quatre dies (de dilluns a dijous) per reivindicar l'autogestió del Casal de Joves La Fontana, que el Districte, comanat per Guillem Espriu (PSC), ha adjudicat a una empresa de Viladecans relacionada, a més, amb casos de corrupció del partit del mateix senyor Espriu (i dels senyors Montilla, Corbacho i Iceta.

Aquest acte va ser un exemple de democràcia real, en què totes les associacions, casals, entitats del barri -de gran pes històric, com els Lluïsos, el Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), el Club Excursionista de Gràcia, la Colla Vella dels Diables o l’Associació de Veïns de la Vila de Gràcia- i moltes altres de la ciutat, a més de persones a títol individual, van expressar el seu suport a la dignitat demostrada per la Plataforma d'Entitats Juvenils -formada pels agrupaments escoltes i esplais del barri i per l’Assemblea de Joves de Gràcia-, que van ser violentament desallotjats dilluns a les dues de la matinada de la plaça esmentada -on no pot circular cap vehicle a motor- perquè incomplien, segons els fortament armats antiavalots de la Guàrdia Urbana, l'ordenança cívica de l'Ajuntament de Barcelona pel fet que "no es pot dormir al carrer".

És aquesta ordenança la mateixa que permet dormir als rodamons i sense sostre a 30 metres de la mateixa plaça cada dia i cada nit de l'any sense que cap policia municipal ho impedeixi? La mateixa que, de dijous a dissabte de matinada, sembla que inviti tota la púrria de Barcelona a pixar, cagar, vomitar, cridar i -si els ho recrimines- amenaçar tot un barri davant la impàvida mirada de quatre fatxendes vestits amb uniforme? És, també, l'ordenança que autoritza l'Ajuntament, amb Barcelona Neta -ai, Mallol, saps que no t'enyorarem-, a eixordar els veïns, amb els potents camions d'escombraries actuant a les dues de la matinada? La que deixa que la gent llenci brossa a deshora i fora dels contenidors, aparcar motos a les voreres -especialment estretes al barri- o omplir els carrers de tifes de gossos?

Espero, de veres, que al meu barri i a la meva ciutat la pràctica de la violència (sempre gratuïta, quan no es tracta de la legítima autodefensa) quedi eradicada del tot ben aviat. Però, també, que desaparegui aquesta democràcia que en comptes d'acostar-se i donar tot el protagonisme als joves amb els quals confiar (bé hi confien centenars de pares i mares dels caus i dels esplais) els menysté i els maltracta.

Finalment, un a part pel que fa a alguns mitjans de comunicació: m'ha sobtat molt que alguns (per exemple, l' Avui ) hagin parlat de "suposada violència" o que L'Independent de Gràcia -setmanari que vaig dirigir en el seu primer any de vida quan era mensual (per cert, mai no han eixugat el deute que tenen amb mi)- ni tan sols li hagi dedicat la portada aquest divendres, cosa difícil d'entendre perquè és un dels mitjans de referència del barri i ha fet, fins ara, un bon seguiment del cas.

Pel que fa a l' Avui , no s'entén que quan un periodista no és al lloc on es produeixin els fets faci més cas del que diuen els "comissaris" polítics de torn que no pas del que escriuen els periodistes i testimonis que sí que hi érem, amb la barra afegida de publicar-hi fotos "robades" d'un altre mitjà sense citar el nom de l'autor ni del mitjà (en aquest cas —com també va passar a La Vanguardia i el diari Ara , que posteriorment van rectificar— es tracta d'instàntanies i d'un vídeo meus publicats a naciodigital.cat ).

He pogut observar que al diari Ara aquesta norma de "robar" vídeos -és a dir, presentar-los al públic digital com si fossin propis (AraTV)- és habitual i ningú, ni el Col·legi de Periodistes, ni el Consell de la Informació de Catalunya, ni el Grup de Periodistes Ramon Barnils o el Sindicat de Periodistes, no n'han dit res -i això que aquest nou periòdic ha rebut i rep milions d'euros públics, suficients com per tenir un quants reporters al carrer, en comptes de dedicar el personal a "pispar" el que han fet els altres, publicar-ho amb la marca de la casa i estendre-ho per les xarxes socials per tenir més usuaris i, doncs, més "subvencions".

Desallotjament violent dels joves acampats a Gràcia. Foto: X.B.C./NacióDigital

COMENTARIS

+1
-0
Gràcies Sr. Borràs
Anònim gracienc, 04/04/2011 a les 05:42
És aquesta ordenança la mateixa que permet dormir als rodamons i sense sostre a 30 metres de la mateixa plaça cada dia i cada nit de l'any sense que cap policia municipal ho impedeixi? La mateixa que, de dijous a dissabte de matinada, sembla que inviti tota la púrria de Barcelona a pixar, cagar, vomitar, cridar i -si els ho recrimines- amenaçar tot un barri davant la impàvida mirada de quatre fatxendes vestits amb uniforme? És, també, l'ordenança que autoritza l'Ajuntament, amb Barcelona Neta -ai, Mallol, saps que no t'enyorarem-, a eixordar els veïns, amb els potents camions d'escombraries actuant a les dues de la matinada? La que deixa que la gent llenci brossa a deshora i fora dels contenidors, aparcar motos a les voreres -especialment estretes al barri- o omplir els carrers de tifes de gossos?
+4
-1
El paper de la classe periodistica i de les empreses.
postfederalista, 03/04/2011 a les 21:43
Articles com aquest, Sr Borràs , em reconcilien amb la classe periodistica.
+11
-0
Cosa nostra
Anònim, 03/04/2011 a les 03:03
Espero amb unes ganes que gairebé no puc contenir, que arribi el dia que al Hereu el fotem al seu lloc. La seva tasca i la dels seus "compinxes" és plena de fets abominables, fins i tot, denunciables. Mai un personatge públic havia estat tan nefast i odiat a casa nostra. Fàstic és el que em produeix. Avui, m'arribat a casa publicitat de la tasca que diu ha fet i que ni m'he mirat (tota una pasta produida per nosaltres, malmesa en benefici seu) i l'he destinat el lloc que li pertoca: al fons del cubell de les escombraries.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Xavier Borràs
Nascut a Barcelona l'any 1956. És escriptor, fa de periodista i treballa en el món de la comunicació. Llicenciat en Periodisme i professor de dicció, és autor de diversos llibres (alguns dels quals guardonats en diversos premis literaris). Ha estat director de les revistes El Llamp i Userda i del dominical del Diari de Barcelona, i ha treballat, entre d'altres mitjans, a Tele/eXpres, Canigó, Catalunya Ràdio, La Marxa de Catalunya i El Triangle.

Des del 14 d'abril de 2008 dirigeix la nova publicació periòdica digital ecologista EcoDiari
També, ha estat cofundador i responsable de l'àrea de comunicació de la Comissió de la Dignitat i coautor del llibre Volem els papers. Fins al gener d'enguany ha treballat, també, com a editor en cap d'Assaig de Teatre, la revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET), fundada i dirigida per Ricard Salvat. Des dels seus inicis ha estat lligat amb el Grup Nació Digital, amb què col·labora habitualment.
Altres articles d'aquest autor


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: