Diuen que gent assenyada com són la “Cecot”, “Pimec” i les federacions de treball vinculades a UGT i CCOO, es plantegen millorar l'opinió pública sobre el fracàs empresarial. Fins aquí molt bé, això si que saben fer-ho, una netejada de façana, vidres nets i que la gent estigui contenta del decorat, però el programa en sí, que ja té un nom que recorda problemes informàtics, no serveix per gran cosa més que per marejar la perdiu, justificar tota mena de dietes i despeses que es preveuen pels actes que estan previstos desenvolupar per tot el territori català i que, diuen, aniran unes 1500 persones a escoltar-los.

Si a l'any 2008 Catalunya tenia registrades 635.445 empreses i al 2010 havia baixat a 619.678, no tot és problema de la teòrica mancança de coneixements per saber gestionar una empresa sinó de tot l'entorn impositiu i de la manca d'ajuts tant de l'administració com del sector econòmic. Que un cop mort el confessin és massa ridícul com per preveure que gràcies a quatre conferències la gent que pugui, naturalment els que han quedat endeutats de per vida no crec que piquin, tornarà a iniciar l'aventura d'un establiment familiar o una petita empresa. Ni els temps ho permeten ni Hisenda deixa respirar.

M'imagino que el flamant nou President de la Generalitat flanquejat pel Conseller d'Empresa i Ocupació quan presidien l'acte de presentació del programa estaven pensant en el bé que quedarien a la foto i que Déu dirà després (sens dubte influenciats per Unió Democràtica), però l'experiència els hi ha de dir que aquestes cosetes, aquests programes són tant intranscendents i buits de finalitats reals que tant se valdria dediquessin el temps a negociar amb el sector financer, i abaixar impostos facilitant la creació i estampació fefaent de la voluntat empresarial que sempre ens ha caracteritzat als catalans.

La gent que tenia una botiga de queviures al barri i que han hagut de tancar menjats per unes grans superfícies recolzades i emparades per l'administració no és ara aquesta la més apropiada per dir-los que han de fer per no passar gana i molt menys explicar-los com ho han de fer per tornar a obrir. Seria demencial que algú piqués. Si això ho extrapolem a aquell emprenedor que tenia un taller del que sigui, que es guanyava la vida i la donava a guanyar als empleats que tenia, amb una cordial relació de quasi familiaritat, però que s'ha vist obligat a baixar la persiana i perdre als amics per l'encotillament impositiu, les inspeccions recaptatòries i la manca d'ajut, tampoc crec que per molt bé que els hi posin els hi faran cas.

Per acabar queden tant amples quan afirmen que oferiran recolzament i assessorament jurídic i socioeconòmic per fer un pla de viabilitat. Ja els hi dic jo que no cal que es gastin els diners en estudis, en plans i en projectes i ajuts socioeconòmics (exactament que deu voler dir socioeconòmic?), el que han de fer es facilitar i descollar la finalitat recaptatòria, al menys al començament i no carregar de llast al que s'atreveixi a intentar-ho. Ajuts per la creació de llocs de treball i el que perdin per una banda ho guanyaran per l'altra. Ho veig tant poc complicat que no entenc aquesta parafernàlia de programes i conferències. Simplement justificar el que he dit abans. De totes maneres sempre ens quedarà el poder-nos enfadar tot sols quan busquem la manera d'arribar-hi mentre naveguem o naufraguem per les pàgines de "gencat.cat”. Ho heu provat alguna vegada de buscar-hi alguna cosa concreta?. De ser-hi hi és, segur, però ho han facilitat tant que pots tornar-te boig mentre tens la sensació que a l'altra banda del monitor algun funcionari s'està rient descaradament de les dificultats que tenim alguns mortals per buscar per aquells indrets tortuosos i quasi fantasmagòrics. Això sí que a vegades et fa reiniciar l'ordinador.