No havia de passar mai. I ha passat, precisament, al Japó, on la memòria de la maldat humana, en forma de bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki ja fa més de 65 anys, encara hi és present genèticament.

Fukushima Dai-ichi (número 1) corre el risc, dues setmanes després de la crisi nuclear iniciada el passat 11 de març amb el terratrèmol i el posterior tsunami que va arrasar el nord-est del Japó, d'esdevenir una hipoteca impagable per al poble nipó i, de retruc, per a tota la humanitat.

De fet, l'accident que s'esta desenvolupant en continu en aquest complex atòmic nipó (on s'apleguen fins a 6 reactors nuclears, un al costat de l'altre) seria una mena de Txernòbil a foc lent –accident del qual aquest pròxim 26 d'abril es compleixen 25 anys-, ja que la quantitat i qualitat de les radiacions emeses –zelosament guardades pels estats- superaria amb escreix les de la planta nuclear ucraïnesa. A Txernòbil s'hi van sacrificar milers de “liquidadors” per fer-hi un sarcòfag i enterrar el reactor accidentat. A Fukushima I hi ha 4 reactors amb greus problemes, alguns (pel cap baix tres) amb els nuclis parcialment fosos, amb taxes de dosis equivalents de radiació que s'estenen, com taca d'oli, per terra, mar i aire…, milers d'evacuats, conreus i bestiar ja erms o per al sacrifici, aigües dolces i salades fortament irradiades.

Quant pot durar això? Ruixaran in eternum els reactors afectats i les piscines de combustible gastat amb les barres de control alliberant contínuament materials radioactius?

En ocasió d'aquest accident, i malgrat els intents barroers del complex militar-industrial de postergar el greu accident a un mer succés, arraconat cada cop més als mitjans audiovisuals i a la premsa escrita, les xarxes socials, especialment Twitter, i els mitjans digitals han jugat un paper molt important per poder propagar informacions que d'una altra manera no s'haurien pogut difondre.

L'altra gran conseqüència de l'accident –la resta d'efectes seran llargs i d'ampli abast- és la reobertura de l'anomenat "debat nuclear", que a casa nostra arriba en un moment de crisi econòmica que obliga a fer un pas cap al decreixement real en les nostres vides.

Fukushima, mon amour, és aquests dies al nostre cor, igual com hi és l'ànima i la consciència d'un poble ferreny que ha estat maltractat per propis i estranys. Cal, doncs, aprendre i reaccionar fent camí cap a un món en què l'energia nuclear –i tot el que significa- només sigui una taca negra en la història de la humanitat.