Actualitzat el 25/03/2011 a les 19:11h
Firefox 4, la resposta de Mozilla
Estem en un moment d'evolució dels navegadors web. La preparació per l'estàndard HTML5 i la incorporació de millores tant en el rendiment com en les tasques de distribució de contingut en pestanyes han portat els principals competidors a presentar les seves noves versions. Aquesta setmana hem pogut veure l'arribada del Firefox 4, amb el que Mozilla vol escurçar una mica més les diferències amb l'Internet Explorer.
De fet, només en 24 hores es van registrar uns 5 milions de descàrregues, una xifra molt superior a la de l'Internet Explorer 9, però Microsoft ha respost recordant que el seu nou navegador només és per Windows Vista i Windows 7, deixant l'XP de banda, mentre Firefox continua donant suport a aquest sistema operatiu.
Amb tot, però, les meves primeres sensacions amb Firefox 4 m'han recordat lleugerament les que ja vaig tenir amb IE9: Chrome va establir uns petits canvis en la interfície que ara la resta de navegadors s'esforcen en replicar i millorar. En aquest cas, però, amb una experiència d'usuari més madura, ja que IE9 ha incorporat algunes noves funcionalitats que ja existien al Firefox, i que ara Mozilla ha millorat. De fet, la majoria de navegadors van un pas per davant de l'Internet Explorer, que té com a punt fort la seva integració en les actualitzacions de sistema de Windows.
En tot cas, encara no m'he esforçat en fer proves de rendiment: el què importa, al final, és com notem que funciona, si ens enlenteix molt la feina... i la veritat, en Firefox no solem trobar els problemes de rendiment que de tant en tant si que veiem en Internet Explorer, però també pot dependre molt de la configuració del sistema, les aplicacions instal·lades o quants programes tenim engegats pel maquinari del què disposem, així que sempre és bo provar-lo.
És cert: estem cada cop més "al núvol", treballant amb navegadors que ens ofereixen accés a eines web que incorporen funcionalitats molt útils i que ens estalvien instal·lar programes al nostre ordinador. I, per tant, la tasca principal dels navegadors és limitar-nos l'accés tant poc com sigui possible a aquestes tasques. Veurem, ara, què hi diuen Opera i Chrome.