La gent pot mirar de reüll asseguda càlidament mentre els polítics interessats en el desenvolupament de l'energia nuclear per afavorir els interessos de grans empreses i els seus inversors fan veure que no passa gaire res. Uns i altres han tolerat i toleren que vivim sota el risc d'una desgràcia humanitària que deixa en ben poca cosa moltes altres catàstrofes ventades com a lacres per la humanitat. Potser és el que convé per acabar amb la sobrepoblació planetària.

L'energia nuclear ha anat guanyant terreny en l'oferta energètica mundial des de l’any 1970 fins ara, que te un pes de l’11,3% (al 2009) al conjunt de països de la OCDE. Pel camí s'han produït accidents de molta importància que no han fet escarmentar i ara ens trobem enmig d’un prou important, que a molts els hi semblava que afectaria només al Japó (“com a molt” deien en algun diari francès), però hores d’ara ja se sap que no és així, com era lògic esperar, doncs si les partícules radioactives són en suspensió a l’aire, volaran seguint els vents, que és el que fan, i els tindrem per de sobre nostre, això sí amb discursets traient importància al nivell d’intensitat radioactiva. Una cosa que em recorda el cas de Txernòbil, en el qual a França és va dir oficialment que no els afectava, i fa pocs anys van jutjar al responsable de l’organisme que va informar i que va fer escriure a dos dels seus empleats articles suposadament tècnics que avalessin que no afectava. L’allau de càncers va fer que és tornés a examinar el cas.

Desmantellar les centrals nuclears operants i renunciar a la seva energia és factible, a condició que la societat s’adapti a consumir menys energia a canvi de desactivar aquestes bombes de rellotgeria. La responsabilitat és dels ciutadans, però les diferències en el pes d’aquesta font energètica en els diferents països fa que alguns d’ells s’agafin amb ungles i dents i amb el que calgui. Òbviament estic pensant en els Estats Units i en França, els dos països amb major capacitat instal·lada i principals productors, així com en el conjunt de països de la OCDE, que al 2008 representaven el 83,2% de la producció nuclear al món.