Hi ha molts catalans que fan turisme, però hi ha turistes catalans? No es pot negar que som gent viatgera i que, aneu on vulgueu d’aquest món,  fins al darrer racó, el més allunyat o recòndit, hi trobareu compatriotes.  Ho he pogut comprovar personalment, des de Xile al Quebec, de Finlàndia a Moçambic, de Hong-Kong al Japó, de Mèxic a Macau, sempre sentireu algú parlant català i el cor se us eixampla, en la llunyania, i s’estableixen uns vincles de complicitats espontanis i naturals, per sobre de les ideologies. Vincles nacionals, vaja...

Com a catalans, no podem fer de turistes amb normalitat. Vull dir que no som tractats com un grup lingüísticocultural diferenciat, com sí que ho són francesos, espanyols, italians, etc. Ja em faig càrrec que, en segons quines destinacions remotes o amb estructures d’atenció al client molt primàries, a tot estirar es pot comptar amb un servei en anglès i para de comptar. Però a Europa, Marroc, Tunis, Israel, Turquia i Nova York, potser podríem aspirar a alguna cosa més que a passar desapercebuts o a ser presos pel que no som, formant part d’un grup que no ens veu com a iguals que ells, perquè no ho som.

No em refereixo al turisme individual, sinó al col·lectiu. Fatiga molt, emprenya, posar de mal humor, veure com no existim a l’exterior, com a clients i consumidors, i ningú no té en compte el pes importantíssim del turisme català. Això hauria de traduir-se en material publicitari i informatiu escrit en català, llibres de viatges, manuals de conversa, guies de museus i monuments i personal capaç de fer, oralment, les explicacions bàsiques en la nostra llengua. Empipa haver d’incorporar-te, sisplau per força, a altres grups lingüístics en el moment de fer certes visites o excursions, perquè no hi ha cap servei previst en català. I, més encara, comprovar com tot un grup format exclusivament per turistes catalans és atès, exclusivament, en llengua espanyola, quan resulta que ningú del grup té aquest idioma com a propi o primer. Quan això passa, sempre canvio de grup i em poso en un d’un altre idioma que també entengui. Si no hi ha el meu, la llibertat és poder triar, no? És esotèric, a més, llegir “guías en español” en ofertes turístiques destinades sols o bàsicament a possibles clients catalans.

Per a quan una oferta turística pensada per als catalans i catalanes? I no parlo només de viatges a l’Alguer, clar...També per anar a altres destinacions on el turisme català és majoria en un grup, però que no és vist enlloc com a “català”. Estic segur que podria funcionar una empresa organitzadora de viatges que tingués una bona oferta de serveis per als turistes catalans, de manera que poguessin ser atesos en la seva llengua, començant per algunes destinacions habituals on el pes dels catalanoparlants no hi és menor.

L’editorial Cossetània ha tret guies de viatge en català. Ja fa una colla d’anys que La Magrana també va fer-ho, acompanyat de manuals de conversa, a partir del català, en anglès, francès, alemany, italià...Ara Cossetània ha tret Roma essencial, Nova York essencial i d’altres, tots els quals et permeten passejar per aquestes ciutats sense por d’exhibir el títol del llibre, enmig del carrer, i que no et confonguin i et prenguin pel que no ets. Bon símptoma, doncs.