Un cert ambient de dramatisme comença a impregnar la cursa de les pròximes eleccions municipals. El candidat de CiU per Barcelona, Xavier Trias, admetia ahir que si perd aquests comicis passarà “a una millor vida, quasi segur”, mentre que l’alcalde Jordi Hereu tampoc tenia inconvenient a evocar la seva pròpia imatge assegut als bancs de l’oposició. Són les regles dels joc. Però tot apunta que aquest cop la transcendència dels comicis municipals anirà molt més enllà de l’aposta personal dels candidats i condicionarà perillosament l’evolució d’alguns del partits que marquen la pauta de l’escenari polític català.

Qui s’ho mira amb més comoditat és CiU. Artur Mas ha cridat obertament els votants a reblar el mes de maig el triomf que li van concedir el novembre al Parlament. Però el president no hauria d’oblidar que aquests comicis es poden convertir també en la primera enquesta real sobre el govern nacionalista, tot un termòmetre per mesurar com han encaixat els ciutadans les doloroses retallades pressupostàries o imatges d’indecisions i dubtes que han emboirat els primers mesos del nou executiu.

Res a veure, però, amb la situació crítica dels socialistes catalans. No només perillen alguns dels feus municipals en què durant anys el PSC ha fonamentat la seva força política. S’hi juguen també el futur del partit. Si alguns dels pronòstics més foscos que les enquestes auguren als socialistes s’acaben complint, el PSC es pot trobar abocat a la pitjor crisi de la seva història tant des del punt de vista de lideratge com de projecte.

També serà un test per a les formacions independentistes. Caldrà veure si els votants són capaços de trobar rere acords com el que han tancat Jordi Portabella i Joan Laporta a Barcelona alguna cosa més que una simple maniobra  de màrqueting polític i un peculiar festival de candidats que salten de llista en llista amb piruetes oportunistes. No hi ha dubte que el resultat d’aquests comicis marcaran l’evolució del lideratge d’ERC i de la representació política de l’independentisme.

Tot plegat, d’aquí a dos mesos, l’endemà del 22 de maig.