Aquests dies, mentre pensava en el contingut d’aquest article, he anat demanant a la gent del meu entorn si coneixien el Consell Comarcal d’Osona i què en pensaven. I la veritat és que, en general, he pogut constatar que els ciutadans i ciutadanes de la nostra comarca en tenen un coneixement molt vague (que, sovint, no té a veure amb els serveis que ofereix sinó amb altres serveis que s’ubiquen al mateix edifici) i que, en la majoria dels casos, desconeixen quines són les funcions i serveis que ofereix.

Els consells comarcals van ser creats l’any 1987 amb la voluntat d’institucionalitzar la comarca com a entitat territorial dotada d’autonomia i de personalitat jurídica pròpia i amb una funció específica de treballar pel reequilibri territorial i per assegurar la prestació de serveis a tots els municipis de cada comarca.

A la pràctica, però, mai no s’han acabat de definir ni de desplegar les seves competències i molt sovint –massa sovint, diria jo!— s’han anat creant organismes paral•lels que fan o que podrien fer funcions molt semblants. I, al final, alguns consells s’han acabat convertint en una mena d’administració que es limita a fer d’intermediària entre la Generalitat i els Ajuntaments a l’hora de gestionar determinats serveis i que no sempre té prou en compte la pluralitat i les necessitats dels diferents municipis que formen part de la comarca. Al costat d’aquests consells, també n’hi ha que, malgrat les limitacions, han estat capaços de treballar de debò pel reequilibri i per l’enfortiment i el posicionament de la seva comarca.

A Osona no hem estat de sort i no ens podem situar entre aquests darrers! Tinc la impressió que fins als anys 90/00, el Consell Comarcal d’Osona no va ser gaire res més que una mena de segon Ajuntament de la capital de la comarca. Amb l’arribada del primer tripartit, el Consell va experimentar un impuls important en les diferents àrees i també en el desplegament de serveis cap als ajuntaments (només cal consultar les hemeroteques per comprovar-ho). En els darrers anys, però, el Consell ha tornat a caure en una espècie de letargia i ensopiment i, fins i tot, en algunes ocasions fa dubtar que el seu objectiu sigui donar suport als ajuntaments.

Només alguns exemples per il•lustrar aquesta afirmació: al darrer Ple d’Alcaldes del mandat només n’hi van assistir 14 dels 51 que en formen part; mentre escric aquestes línies ens arriba la notícia que, sense debatre-ho amb els ajuntaments, el Consell ha decidit tirar endavant el Centre de Tractament de Residus Municipals d’Osona i el Ripollès, que podria implicar un augment del 15 o el 20% en el rebut municipal de les deixalles; la Fundació Habitatge i Serveis ha destinat gran part del seu pressupost a sous i estudis però encara no hem vist materialitzada cap actuació concreta; es va crear el Consell Econòmic i Social però, de moment, no hem constatat que hagi servit per a res més que per fer-se la foto de rigor; el pressupost s’ha reduït en més de 17 MEUR en dos anys; els serveis encara no arriben a tots els ciutadans i ciutadanes de la comarca amb igualtat de condicions... I, a més, els ciutadans i ciutadanes de la comarca tampoc no hem sabut veure que s’hagin impulsat actuacions que hagin contribuït a enfortir el pes de la nostra comarca en el conjunt del país.

Sens dubte, la crisi ens obligarà més que mai a treballar de manera conjunta per treure un major rendiment dels pocs recursos de què disposem i per arribar a tots els ciutadans de la nostra comarca. Esperem, doncs, que el govern del Consell Comarcal que sorgeixi de les eleccions del mes de maig estigui format per dones i homes amb capacitat i voluntat de treballar per aconseguir aquests objectius i per construir un territori amb personalitat. Si no és així, potser haurem de començar-nos a plantejar seriosament si té sentit mantenir el Consell Comarcal.