La pastilla abortiva serà dispensada en el Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (PASSIR) de Vic.  Aquest era el  titular de premsa fa pocs dies a Catalunya i a la comarca. La ciutat de Vic ha estat una de les sis escollides per la Generalitat de Catalunya per formar part d’aquest programa pilot. A partir d’ara, es podrà dispensar aquesta pastilla (RU-486) en els Centres d’Atenció Primària escollits.

La polèmica està servida. I és que la varietat d’opinions al respecte és molt abundant. Alguns defensen la mesura de manera aferrissada dient que els primers resultats del programa pilot són molt positius i el programa està funcionant molt bé.  D’altres són de l’opinió que “pretenen prescriure la pastilla com si fos ibuprofè” (Gádor Goya, portaveu de DAV, Derecho a vivir). I des de l’ACAI (Associació de clíniques autoritzades per la interrupció de l’embaràs), Santiago Barambio, que n’és el president, comenta que és una manera d’estalviar costos ja que és molt més econòmic un avortament farmacològic que un avortament quirúrgic.

Les discussions poden durar fins més enllà de l’infinit però... realment és aquest el tema que hem de discutir? Està clar que totes aquelles mesures que ajudin que les persones puguem viure amb més benestar són benvingudes. Estem en un món en contínua evolució i l’evolució sempre sol ser positiva. Per tant, és important que tinguem mesures de prevenció i mesures per poder resoldre les dificultats que puguin sorgir entorn de la reproducció.

De fet, cal tenir en compte que, tot i que la reproducció és la finalitat biològica bàsica de la nostra sexualitat, el fet de viure en societat i culturitzar-nos i evolucionar ha fet que trobem molts d’altres papers a la nostra sexualitat, a part del paper reproductiu (que, en aquests moments, seria la funció que menys utilitzem quan ens relacionem sexualment). La sexualitat ha esdevingut una via per comunicar-nos amb l’altre i per gaudir del plaer de les sensacions que el cos ens pot regalar.

Malauradament aquest plaer queda interromput quan un mitjà anticonceptiu falla o quan la persona no l’utilitza (tot i no voler un embaràs). I possiblement aquí trobem un dels punts més importants de discussió sobre la pastilla abortiva. La RU-486 hauria de ser l’última resposta, si totes les mesures anteriors fallen. I evidentment, sempre pot haver-hi errors.

Però potser la pregunta important seria: què empeny a una dona o a un home a no utilitzar mesures anticonceptives quan no estan buscant un embaràs? Evidentment, d’informació no en falta. Tots coneixem els riscos que correm si no utilitzem les mesures adients. Però tot i saber-ho, seguim jugant a jocs arriscats. No seria millor intentar centrar tots els nostres esforços en descobrir i treballar perquè aquestes situacions arriscades no es donin? Potser tard o d’hora ens centrarem en allò que és realment important.