La Cambra de Representants va votar ahir a la tarda la resolució 1076, que prohibeix l’ús de fons federals per finançar la programació de la cadena pública de ràdio NPR (National Public Radio) i dels seus afiliats locals. Mentre faig temps per destapar el xampany, em pregunto si algun dia veurem una votació semblant al Parlament del parc de la Ciutadella. No ho crec. Calen abans moltes coses que no tenim: el Partit Republicà, per exemple. I l’activista O’Keefe, de Nova Jersey. No sé si el coneixen: es va fer famós als Estats Units fa un parell d’anys quan va carregar-se ACORN a cop de càmera oculta. La missió d’ACORN, que rebia fons federals, era ajudar tota classe de ciutadans desafavorits. O’Keefe es va presentar acompanyat de la senyoreta Giles, que en aquella ocasió es feia passar per prostituta, per demanar consell a empleats d’oficines de diverses ciutats sobre assumptes tan variats com l’evasió fiscal, el tràfic de persones i la prostitució de menors. Va resultar que tots es mostraven d’allò més receptius a ajudar. ACORN va perdre de seguida els fons federals que rebia i es va dissoldre al cap de pocs mesos.

Doncs bé, O’Keefe els n’ha jugat una de semblant als de la NPR. Fa poc van aparèixer vídeos on el responsable de recaptació de la cadena, un tal Schiller, convençut que parlava amb els representats d’una assocació de musulmans disposats a fer un donatiu considerable a la cadena, deia coses poc amables de republicans i tea-partiers variats.  Al tal Schiller ja l’han despatxat, i ara sembla que finalment el Congrés farà un pas decisiu per carregar-se la ràdio pública nord-americana. Caldrà veure què passa al Senat, encara amb majoria demòcrata; una resolució semblant, però molt més ambiciosa, ja va encallar-s’hi fa pocs dies.

Per altra banda, trobo que té gràcia veure en directe com la progressia mediàtica és capaç d’entendre de seguida els problemes de les gravacions ocultes, la importància del context, etc. No semblava que portessin la lliçó tan ben apresa quan vam conèixer el cas Rajaratnam i les gravacions telefòniques que segons els fiscals demostren no sé quants penjaments del pobre Raj i els seus esforços per obtenir la millor informació pels seus clients.  Sembla que no tothom té el mateix dret a exagerar quan no sap que l’escolta un país sencer.