Fa unes setmanes el segon entrenador del FC Barcelona, Tito Vilanova, va dir que no era veritat que hi hagi dues lligues, la que juguen el Barça i el Madrid pel títol, i la que juguen els altres divuit equips, que només n’hi havia una. Vilanova va dir el que havia de dir i és una mostra de respecte envers els seus rivals a la competició espanyola, però dubto que aquestes alçades encara hi hagi algú que s’ho cregui. I si n’hi algun que encara s’ho creu, que faci el favor de mirar el partit d’aquest diumenge al Sánchez Pizjuan. La primera part, sobretot, però també la segona.

El FC Barcelona ha esclafat amb el seu joc el Sevilla i, tot i així, només hi ha pogut empatar, a un gol. El resultat és inamovible i el futbol ja les té aquestes coses, que el millor no guanya sempre, però aquest és un resultat que ni reflecteix la diferència que hi ha entre un i altre equips ni, molt menys, la que s’ha vist en el terreny de joc durant els noranta minuts, amb només un parèntesi d’un quart d’hora a penes, a l’inici de la segona part en què el Sevilla ha empatat i ha mig igualat un enfrontament que fins llavors havia estat molt desigual.

Els blaugranes han estat molt superiors i han estat de molta mala sort, amb dos xuts al travesser, oportunitats diverses i amb una decisió de l’àrbitre incomprensible, anul·lant un gol de falta de Messi als vuit minuts, encara no se sap per què. Fa just deu dies, a València, va passar si fa no fa el mateix; la diferència, substancial, és que aquell dia el Barça va guanyar per 0 a 1, a les acaballes del partit després de gaudir d’un munt d’ocasions; el marge no era un gol, sinó els vint-i-un punts que hi ha entre el líder i el tercer classificat. Semblantment, la diferència entre el Sevilla i el Barça, la que hi ha a la classificació i la que s’ha vist al terreny de joc, és monumental, són els trenta-sis punts que ara mateix hi ha a deu jornades d’acabar-se el campionat, gairebé el doble.

L’empat redueix la distància amb el Reial Madrid a cinc punts, cert, però per als culers no és un resultat que els hagi de fer patir gens perquè el resultat no és fruit de cap pas enrere. La tercera Lliga consecutiva és on era: a l’abast dels blaugranes i pendent de la visita al Bernabéu.