Pels qui sentin curiositat per la solució \\\"a l\\\'islandesa\\\", un dels millors gurús en assumptes econòmics i inversors del planeta, en John Mauldin, n\\\'ha parlat en vàries ocasions en les seves \\\"Letters from the frontline\\\". Jo mateix n\\\'he traduït vàries al català per a un fòrum de la UOC. Un googleasso \\\"Mauldin letters frontline Ireland Iceland\\\" us permetrà trobar coses ràpidament. La solució a l\\\'islandesa té pros (reiniciar la senda del creixement amb relativa rapidesa) i contres (tancament del mercat del crèdit, pressions inflacionistes -inflació que fregava el 20% al 2009 i superava el 10% el 2010-, fugida de capitals ...). No tot és de color rosa. I no oblideu que Islàndia no pertany a l\\\'Eurozona, té divisa pròpia. Islàndia es pot permetre solucions que altres no podem permetre\\\'ns.

Senyor Montserrat, el que té Islàndia és que és un país molt petitó (300.000 habitants molt escassos??) que es pot permetre fer coses que de cap de les maneres es podria permetre (o la comunitat internacional permetria a) una economia gran i seriosa. Islàndia ha optat per la via més liberal ("neocon" en diria Vostè sense saber de què parla) de fer les coses: Que cadascú sigui responsable dels seus actes. I que es fotin els qui van comprar deute de la banca islandesa. Que això és el liberalisme en estat pur: "Que cada palo aguante su vela". Si algú va comprar deute bancari islandès ... ja sabia a què s'exposava. Que es foti, el deute no es pagarà. Es recomença des de zero, els tenidors de deute no cobren, i tornes a créixer amb rapidesa. Això sí, amb un munt de creditors que mai no tornaran a veure els seus diners. Contrapartida? Si ets un país petit (perdó, un país de merda) no passa gaire cosa. El mercat del deute se't tancarà alguns anys (la gent té memòria) però podràs anar fent. Si ets una economia important, t'arriben pressions de tota mena perquè paguis el que deus. Des de fotre't fora de l'Euro, fins a no deixar-te accedir al mercat del deute i deixar-te el país sense crèdit. No és tan senzill. Un país com Islàndia, amb una economia de fireta, pot fer el que li roti i el món segueix girant. Una economia gran, internacionalitzada, només pot fer allò que economies encara més grans li permeten fer. Per què es pensa que hi ha tanta pressió perquè Portugal accepti un rescat? Per tal d'assegurar que pot pagar el seu deute ... Si no el pot pagar, Espanya caurà també (una bona part del deute portuguès està en mans espanyoles). I si cau Espanya ... tot Europa ve al darrera per efecte dominó (França i Alemanya tenen un munt de deute espanyol). En canvi, a Islàndia la pot esborrar un Tsunami i no passaria res de res. Economia de fireta. Les solucions dels ratolins no són solucions per a elefants. Tot problema complex admet una solució ben simple (no pago!!) ... i sempre equivocada. Els simplismes són mals consellers.

Gràcies per la felicitació, Jaume S.

I a l'anònim, completament d'acord amb la puntualització. De fet, el que dius sobre els islandesos i la seva llengua és justament un corol·lari del que jo apuntava.

Felicito a Sr. Montserrat i al comentarista inisfree.

Innisfree, Lluís Montserrat, més que absolutament d'acord amb vosaltres! Però Islàndia encara té una altra cosa: una gestió de la llengua absolutament curosa i admirable, treballant per la pervivència d'una llengua amb pocs parlants i renovant-la continuament, amb imaginació i creativitat, trobant les paraules exactes des de la pròpia genialitat de l'islandès. A Catalunya en podríem aprendre moltíssim.

Innisfree, Lluís Montserrat, més que absolutament d'acord amb vosaltres! Però Islàndia encara té una altra cosa: una gestió de la llengua absolutament curosa i admirable, treballant per la pervivència d'una llengua amb pocs parlants i renovant-la continuament, amb imaginació i creativitat, trobant les paraules exactes des de la pròpia genialitat de l'islandès. A Catalunya en podríem aprendre moltíssim.