Potser em faig pesat amb aquest tema, però, com dirien a Twitter, #alguhohaviadedir: la seguretat informàtica és un tema molt més important que actualitzar l'antivirus i el sistema operatiu, i més en segons quins àmbits. I em refereixo, sobretot, a l'atac informàtic que ha patit el Govern francès, i mitjançant el qual algú ha aconseguit robar dades “sensibles” d'ordinadors, vinculades a la presidència francesa del G-20.

I és que el mètode d'atac va ser dels d'"anem a provar a veure què passa". Un correu electrònic amb un arxiu adjunt que contenia un troià va ser la porta d'entrada dels atacants, fet que ens deixa entreveure que segurament parlem d'ordinadors amb Windows, d'usuaris sense massa miraments, i de més aviat poca supervisió per part dels administradors de sistemes.

Si bé aquestes coses “poden passar”, i més quan hi ha un bon número d'ordinadors en una xarxa, quan es tracta de maquinari que emmagatzema informació de la que el govern francès ha qualificat com a “sensible” la vigilància i manteniment hauria de ser més gran, i, fins i tot, en aquests casos, potser s'hauria d'utilitzar una sèrie de programari preparat únicament per aquesta tasca. Potser això encariria la infraestructura informàtica, i faria més difícil la interconnexió entre aquests usuaris i la resta, però també és cert que el preu de les conseqüències pot ser encara més gran, motiu que hauria de fer pensar a qui realitzi aquestes planificacions en solucions més orientades a un control de la seguretat.

Podríem dir-los que utilitzin Linux, per exemple, però si de veritat un sistema pot ser segur, ho serà sobretot quan hi hagi un desconeixement complet de com funciona per part dels possibles atacants. Perquè si es té accés a informació sobre possibles problemes del sistema operatiu, o si es disposa del codi font del programari per estudiar-lo i veure les possibles vies d'accés fraudulentes, el perill augmenta considerablement. I si bé per qualsevol de nosaltres un Ubuntu ens podria tenir prou segurs, el cert és que tampoc guardem dades que poden afectar la seguretat o estabilitat econòmica de tanta gent com el cas que ens ocupa.

Però mentre l'acte reflex del 90% de la població sigui prémer “Acceptar” sense llegir, i pensant que l'ordinador és un pesat, i que ja podrien deixar d'emprenyar-nos amb tanta frase tècnica, no crec que la situació millori. Al contrari, mai aprendrem a llegir-nos amb atenció (i buscar, si és necessari) què vol dir aquell avís de seguretat que omple la pantalla. Mentre hi hagi un botó per saltar-s'ho (o dos, i ja provarem l'altre si aquest cancel·la l'operació), no canviarà res. I si un dia ens obliguen a llegir-ho, ens recordarem de la família dels programadors que ho han preparat, i buscarem alternatives menys “pesades”. L'ésser humà, aquest gran desconegut...