La mitologia del pa a la cuina catalana ocupa un lloc de plena divinitat. Un lloc que pel que sembla podria ocupar a la complexa biosfera política catalana. Imaginem una immensa, o com a mínim, sorollosa massa de pa independentista. Rau, quieta, molsuda i reposada sobre una taula d'acer inoxidable esquitxada per la sempre entremaliada farina.  Creix amb el minúscul i gairebé imperceptible nervi discret del ferment. A poc a poc, tranquil·la, va adquirint pes, fa xarxa i s'esponja. Fins i tot, sembla que somrigui  i festegi amb les pastes, les coques enllestides i els tortells que es mostren ufanosos a l'altra banda de l'obrador.

De cop i volta, apareixen cent forners saberuts que l'esquarteren amb una destresa només comparable a les calces d'espart. Cadascun convençut que la seva fórmula regna per sobre de la veritat absoluta, li dóna una forma, una cocció i un gust que li surt del nas; amb l'única condició del seu caràcter personal i intransferible, les seves idees, estratègies i tàctiques.

Tindríem 100 pans en solfa i la demanda de pa, de ben segur, s'avorreix. Entra en joc aquella teoria tan catalana de totes les maces piquen: el pa massa farragós, cansa; el que és massa eixelebrat, espanta; el que té massa sal, no és apte per a cardíacs; el pa massa agosarat, només s'accepta per als entrepans de manifestacions del mes de juliol; el pa que no té cap gust, simple i desnerit, no convenç; el pa massa benzinera, sempre serà xiclet; el pa de massa crosta i poca molla, o massa molla i poca crosta, no agrada a les dents dels avis; o si s'està massa temps al rebost, el pa s'acaba florint.

Una de dues. O se n'inventa un que reculli tots els gustos -fet amb una probabilitat només comparable a que Eva Longoria li jurés amor etern a Josep Enric Millo- o bé deixen que el "Bimbo-CiU" arreplegui els demandants. Al capdavall, només caldrà que els demandants de pa amb una mica de marxa l'empastifin amb la crema, embotit i formatge que més els convingui a cada moment. És l'avantatge del pa sintètic i versàtil a tots els gustos. I si en tenen cap dubte, només cal recordar que els aprenents de forners sempre fan els pans geperuts.