És evident que la crisi està deixant els governs encotillats en uns marges cada cop més estrets a l’hora de prendre decisions per mirar d’aixecar cap. Però això no és excusa suficient per admetre decisions ridícules. Que una de les principals respostes de Madrid per estalviar energia sigui rebaixar a 110 quilòmetres la velocitat màxima faria riure si no fos que més aviat fa plorar. Es tracta d’una mesura de resultat més que incert des del punt de vista tècnic i econòmic –com ho demostren les modificacions en sentit justament contrari adoptades en altres països-, que a Catalunya reobren un debat que ja ens ha estat marejant lamentablement els darrers mesos i que, a més, al final com és habitual acabarem pagant els ciutadans amb noves sancions. Són pedaços amb què s’intenten amagar problemes de molta més profunditat, com per exemple, el soterrat i imprescindible debat sobre el model energètic de l’Estat espanyol. Però sobre tot és la constatació de com resulta de difícil a un govern adoptar mesures quan la seva credibilitat està greument ferida.

La setmana blanca és un altre exemple de decisió curiosa, per dir-ho d’alguna manera. Hi ha un acord unànime en el sentit que les vacances escolar són excessivament llargues i que és un encert començar abans el curs. Però està clar que el calendari, com la matèria, ni es crea ni es destrueix, només es reparteix de manera diferent. Després de mesos de debats sobre on “col·locar” els nens durant la setmana blanca –debats on evidentment allò que menys s’ha parlat és de qüestions pedagògiques que han portat altres països a adoptar aquest calendari-, s’ha arribat a una solució salomònica, un ni tu ni jo. Ni es tirarà enrere la data de començament de les classes, ni hi haurà setmana blanca, senzillament, aquests cinc dies es repartiran al llarg del curs.

Els pares deixaran de bramar perquè no saben què fer amb els nens –en comptes d’un gran forat negre en el seu calendari en tindran cinc de petits-, i la conselleria aconseguirà estalviar-se un munt de problemes. En aquest cas podria ser el trist i sorprenent exemple de com un plantejament segurament molt encertat s’ha de tirar enrere perquè es va adoptar de forma matussera i amb deficient explicació.