Estic començant a quedar realment sorpresa amb l'actuació de les relacions estat/Generalitat aquests últims dies. Com a ciutadana normal d'aquest país anormal que, tot i dependre de l'Estat espanyol, té un govern propi amb determinades competències, no acabo d'entendre que des de Madrid es pugui dictar un reial decret o simplement emetre una llei que elimini de sobte unes competències que se suposa que són de la Generalitat. Ja no hi ha ni cafè per a tots?

El tripartit ens va obligar a alentir la marxa entrant a la ciutat de Barcelona; ara, el nou govern català ens fa córrer més; a continuació, el govern de Madrid diu que, per estalviar energia, tot l'estat correrà a un màxim de 110 km/h. El decret, després de la nova implantació de velocitat de la Generalitat, sona d'entrada a desautorització i a presa de pèl. Però, després de remugar una mica, fins i tot la Generalitat anima a tothom a complir-lo, potser perquè així realment estalviarem el petroli que el senyor Gaddafi ens privarà de tenir d'aquí a no res. Potser ens ho creiem o potser no, però el que sona estrany és que, a nosaltres, ciutadans normals del país anormal, no ens hagi ordenat això la Generalitat, que és la que ens ha obsequiat fins ara amb aquests estira-i-arronses per qüestions de velocitat a les carreteres. Després de tot el sarau, caldrien unes explicacions “autonòmiques”, crec. Protocolàriament parlant, hauria estat el més lògic. Des del govern català s'han queixat, sí, però no gaire, no s'han plantat com sí que ho van fer quan els van dir que havien de pagar la rebaixa del 5% en els bitllets de rodalies. Llavors, resulta que Madrid, en un sobtat atac d'amnèsia, havia oblidat que això ja no era el seu problema. Que curiós, per cert, que cap polític espanyol no es posés vermell per interferir d'una manera tan descarada en les competències de la Generalitat. Me'n faig creus...

El cas és que els ciutadans normals no sabem res de les intríngulis que es tenen els polítics entre ells, però el que sí voldríem és que no ens fessin ballar el cap i que, qui tot just fa dos dies que ens ha flexibilitat la velocitat –o sigui, la Generalitat-, ens expliqués ara exactament per què, des de dilluns, hem de tornar a posar el peu als frens.

Ara per ara, la impressió és que ni des de Madrid es creuen el seu estat de les autonomies, el que van muntar ells mateixos un bon dia perquè es pensaven que així ens tindrien callats i contents. La impressió del ciutadà normal del país anormal és, cada dia més, que el govern de l'estat deu donar, com fan els pares, quatre euros a la canalla perquè es comprin quatre llaminadures i se sentin lliures i felices. Però, quan vénen les coses serioses, els problemes de debò, aleshores donen la mà al nen, l'agafen ben fort, i li ordenen “Ara, prou de jugar, que això són coses de grans”. I, quan van per convidar algú que han trobat pel carrer –un ciutadà normal d'un país anormal-, acaben ordenant tranquil·lament al nen, després de gratar-se la butxaca: “Ai, ara no porto monedes. Jo el convido i pagues tu”.